DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRONCA f.
|| 1. Conjunt de troncs. S'usa en aquest sentit en les locucions grípia de tronca i rastell de tronca: grípia o rastell fets de troncs en lloc d'esser fets de llistons, que són més usuals i més moderns (Pla de Bages).
|| 2. Tronc gruixut més gros que el tronc normal (Borredà, Ripollès, Rupit, Alt Pallars, Ribagorça, Benavarre, Vall d'Àger, Gandesa, Calasseit); cast. leño. Si tenen de carregar alguna tronca o barra massa grossa, Scriptorium, agost 1928. La tronca de Nadal: el tió de Nadal (Vall d'Àneu, Pont de S., Benavarre, Àger). «Tronca de Nadal, | caga torrons, | pixa vinblanc; | no cagues arengades, | que són massa salades; | caga torronets | que són ben dolcets» (cançoneta que canta la mainada en pegar cops al tió de Nadal, en el Ribagorça i altres comarques de la Catalunya occidental)
|| 3. Canyoca del blat de moro (Ripollès, Garrotxa, Plana de Vic); cast. caña.
    Fon.: tɾóŋka (Esterri d'À, Pont de S., Benavarre, Calasseit); tɾóŋkɛ (Sort, Àger, Gandesa); tɾóŋkə (Ripoll, Olot, Rupit, Plana de Vic).
    Etim.: d'una forma del llatí vg. *trŭnca, pl de trŭncu, ‘tronc’. Del sentit de pluralitat, la terminació -a ha pres valor d'augmentatiu, i per això la tronca es considera més gruixuda que el tronc.