DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TRONCAR v. tr.
Tallar pel tronc; cast. tronchar, cortar. Troncar un arbre, tallar un arbre per lo tronch, Lacavalleria Gazoph. a) fig. Tallar, escurçar una cosa traient-ne un tros. Troncar una oració de alguna part o de algun membre, Lacavalleria Gazoph.
    Etim.: del llatí trŭncāre, mat. sign.

2. TRONCAR v. intr.
Formar tronc (de cavalls o muls); anar units i actuar plegats (Manacor). «Aquests cavalls tronquen molt bé». «Es batle i es secretari tronquen bé».