DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRONXO m.
|| 1. Tronc d'una planta d'horta, especialment de col o lletuga; cast. troncho. Pren hom de les letugues sol lo blanch del tronxo, Sent Soví 30. Cenra de troncho de col, ço és de rael, Micer Johan 426. Lo tronxo com de llatugues espigades: Thirsus, Pou Thes. Puer. 40.
|| 2. fig. Beneitot, curt d'enteniment; cast. zoquete.
    Fon.: tɾɔ́ɲʃu (pir-or., or., men., eiv.); tɾóɲʧo (occ., val.); tɾɔ̞́ɲʃo (mall.); tɾɔ̞́ɲʃoɫ (Campos).
    Intens.: tronxàs, tronxarro, tronxet, tronxot.
    Etim.: del llatí trŭncŭlu, ‘tronquet’, probablement per conducte del cast. troncho.