DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TROPA f.
|| 1. Gent militar; soldats; cast. tropa. De servir en la tropa per temps de cinch campanyas, doc. a. 1747 (Hist. Sóller, ii, 26). Se feren algunas descàrregas per la tropa, doc. a. 1814 (ibid. 457).
|| 2. Conjunt de persones o animals; es diu en to més tost despectiu; cast. tropa, turba. Là viu de gent, pus qu' enloch, molt gran tropa, Febrer Inf. vii, 25. Aquesta tropa alçava pesos, estenia i enrotllava catifes, Pla Rus. 206. Els venedors i rifadores de torrons i confits... constitueixen una tropa sol·lícita i cridanera, Villangómez Any 61.
|| 3. Fer tropa: fer goig, esser una cosa molt vistosa (or.); cast. ser de buen ver. «Aquest vestit fa tropa». «La noia fa molta tropa!»Lo dia de Sant Antoni... feya tropa: és lo millor cavallet y de més bona estampa vista y per veure, Vilanova Obres, viii, 35.
    Loc.
—Ja ha arribat tropa!: es diu despectivament quan en una reunió algú es posa a parlar en castellà (Barc., Tarr.). S'axeca un minyó ben plantat... y guaytant ab fixesa al President, diu:—Pido la palabra.—Bo, ja ha arribat tropa!—exclama un individuu dels del rengle del derrera, Vilanova Obres, iv, 191.
    Fon.: tɾɔ́pə (or.); tɾópə (Gir.); tɾɔ̞́pa (val.); tɾɔ̞́pə (bal.).
    Etim.: del cast. tropa, que és d'origen francès.