DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TROPELL m.
|| 1. ant. Tropa; porció d'un exèrcit; cast. pelotón. Lurs batalles campals són axí ordenades, que comunament ells ne fan quatre tropells de gent, Eximenis Dotzè, c. 274 (Arch. Ib. Am. xxiv, 353).
|| 2. Ramat, conjunt de caps de bestiar (pir-or., segurament per influència del fr. troupeau); cast. rebaño. Se va carregar a coll l'anyell més blanch y més manyach del seu tropell, Caseponce Contes Vallesp. 1. De tortugues... n'hi havia... de vellardes sorreres, besàvies del tropell, Salvà Ret. 25.
|| 3. Conjunt desordenat de gent o de coses en moviment; cast. tropel, caterva. Van per tropells allà C. allà L. com a multons, doc. segle XV (Monsalvatje Not. Hist. xiii, 94). Ab lo tropell de ditas donas y minyons, doc. a. 1534 (Hist. Sóller, ii, 51).En tropell: en moviment precipitat i desordenat; cast. en tropel. De tropell: atropelladament, amb precipitació.
|| 4. Moviment accelerat i sorollós; cast. tropel. El respirar sense tropell del pit, Sagarra Comte 27.
|| 5. Treball, accident sobtat, indisposició repentina (or., occ.); cast. ataque, accidente. La Rosa tenia un brau tropell, Girbal Pere Llarch 230. Ahir me li donà un tropell, an en Feliuet, Víct. Cat., Cayres 128.
|| 6. Tribulació, gran pertorbació. «Hem passat molts tropells en poc temps» (Barc., Tarr., Bal.).
    Fon.: tɾupéʎ (or., men., eiv.); tɾopéʎ (occ., val., mall.).
    Etim.: germà del fr. troupeau, derivat d'un mot fràncic throp, ‘amuntegament’.