DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TROS (ant. escrit també troç). m.
|| 1. Part de quelcom separada de la resta de la mateixa cosa; cast. pedazo, trozo. E près un troç de pa en la mà, Pere IV, Cròn. 375. En alscuns altres troces de la dita banya, doc. a. 1377 (Rubió Docs. cult. ii, 185). Que'ls trossos de ferro se menja y esquima, Viudes Donz. 184. ¿Què importen a l'abella los trossos de ton gerro...? Atlàntida i. Fer trossos d'una cosa, o Fer trossos una cosa: rompre-la o tallar-la separant-ne les parts; cast. hacer pedazos. Del restant del conill fes-ne trossos de dos en dos dits, Robert Coch 2. Si ses roques no fes trossos, ¿com farien una casa?, Aguiló Poes. 145. A trossos, o simplement Trossos: adv., romput o tallat amb separació de les parts. Los almugàvers van tantost traer la senyera de la host a troços, Muntaner Cròn., c. 134. Les portes cauen a trossos, Picó Engl. 40. Deixant dins les cases... moltes teules trossos y molts de forats, Penya Poes. 237. a) Porció d'un escrit, d'un poema, d'una obra musical, etc., separada de les altres. «L'orquestra ha tocat un tros de Parsifal». Del qual traduhim es siguents trossos, Ignor. 26. De coleccionar trossos solament de francès, Roq. 45.—b) Residu de suro, petit, que queda en fer els carracs (Empordà, La Selva).—c) pl. Peces petites de pell que el sabater posa dins la sabata, entre la sola i la jussola (Men.); cast. encambrillonados.—d) Conjunt de soquets, despulla de la fusta tallada (Torelló).—e) Bocí de carn (en contraposició a pa), tall de cosa de menjar substanciosa, companatge; cast. tajada. Es meus Déus són es bons trossos, Ignor. 23.—f) per ext., Cosa o fragment de cosa manejable que cau o es tira a algú per fer-li mal, per aturar-lo, etc. (Empordà, La Selva). «D'una finestra m'ha caigut un tros pel cap». «Et clavaré un tros pel cap!»«No sé quin sant me deté, com no et clavo un tros entre cap i orelles!» (Llofriu).
|| 2. Porció de quelcom considerada com a part de la resta, de la qual no està realment separada; cast. trozo. Un gran tros del mur ne vench, Muntaner Cròn., c. 7. Romperen-li un tros de mur, Tirant, c. 18. Que almenys li llogàs un troç o part de la casa, Faules Isòp. 115. Blau com un tros de cel, Pons Auca 9. Ens vàrem asseure darrera un tros de paret seca, Ruyra Parada 34. Tros de terra: porció de terreny considerat a part del terreny immediat, sia per a conrar-lo a banda, sia per a alguna altra finalitat. Era un bastó que ell hauia mudat de un troç de terra en un altre troç de terra, Eximplis, i, 40. Especialment: a) Llargària de roba que es talla i treu del teler cada vegada; llargària d'ordit que, quan està teixit, origina la llargària de la roba (Pons Ind. text.). b) Porció de terreny de conreu que algú posseeix (or., occ., val.); cast. campo, heredad, pegujal. «Me'n vaig al tros a treballar». La mare se n'ha anat ara mateixa a dur-li el dinar al pare al tros, Navarro PP 137. En la soletat del tros, pare y fill tenien els seus escassos esplays, Girbal Pere Llarch 251.
|| 3. Un tros de... (seguit d'un substantiu): indica l'ésser sencer d'una persona amb la particularitat d'extraordinària corpulència o gran personalitat, o possessió abundant de la qualitat indicada pel substantiu adjectivat o per l'adjectiu substantivat; cast. pedazo de... Així, per exemple, un tros d'home és un home corpulent; un tros de dona és una dona alta i ben plantada; un tros d'ase, d'animal, de brut, etc., es diu d'una persona molt estúpida o indecent. Tros de quòniam: persona molt beneitota, extremadament curta d'enteniment. Del seu quefe, un «no ningú», tros de quòniam que acabava de perdre les eleccions, Querol Her. Cab. 177. Tros d'original: persona molt estrambòtica (Ross.). Parey que és un tros d'original, Saisset Vinyes y dones 5. a) S'usa també en to despectiu, considerant que el nom a què s'aplica indica una persona o cosa menyspreable, de mínima qualitat. «Anar amb un tros de gorra»: portar una gorra dolenta, vellota (Solsona, Cardona). Altra cosa hauria estat lo teu pare, no pas un tros d'escrivent tota la vida, Genís Quadros 150.—b) Arma de foc a manera d'escopeta, però més curta que aquesta, que servia per a fer trons els dies de festa (Eiv.).
|| 4. Porció d'espai o de distància; cast. trozo, trecho. «D'un tros lluny ja m'has saludat». Fins al cap del dit pont. qui era un bon tros dins la mar, Pere IV, Cròn. 124. De gran troç luny ell veu venir tota la gent morisca, Tirant, c. 319. Axí m'encalçava... per gran tros de camí, Alegre Transf. 47. Y se'n van un tros enfora a cercar s'altra pesquera, Ignor. 13. M'indica el camí acompanyant-me un troç, Massó Croq. 11.
|| 5. Porció de temps, durada parcial; cast. pedazo. «Encara ens queda un bon tros de dia».
    Loc.—a) Faltar-ne un tros, a algú: mancar-li una part d'enteniment.—b) Homo de pa i tros: home robust. Un altre senyor de mitja edat, homo de pa y tros, ab tres pams d'espatla, Penya Mos. iii, 112.—c) Esser un tros de terra: estar prop de la mort per excés de vellesa.—d) Quedar al tros: morir en lluita.—e) Pagar-se del tros (o del mateix tros): cobrar-se un deute retenint-se diners o gèneres que es manegen, pertanyents al deutor.—f) No fer-ne tros: no fer gens de feina (mall.). Ets atlots no en feyan tros, afectats de la vida pandera, Aguiló C., Rond. de R. 13.—g) Tirar del tros: fer despeses damunt el capital o mota, no limitant-se a gastar els guanys o interessos.—h) Fer trossos: vendre part del que es posseeix (Empordà).—i) No poder-se fer trossos: no poder esser pertot o no poder atendre moltes coses al plegat.—j) Fer-se trossos: esforçar-se molt (mall.).—l) Tenir un tros de pa: tenir uns guanys o uns béns que permeten viure, encara que modestament. Este jove... havia de casar-se, perque tenia un tros de pa, y no era rahó que visquera sense sombra, Rond. de R. Val. 19.—m) Guanyar un tros de pa: guanyar allò que basta per a viure.—n) Esser un tros de pa: esser una persona de gran bondat, excessivament bona.—o) Tros de carn batejada: persona molt innocent, excessivament ingènua, un xic curta d'enteniment.—p) De bon tros o D'un bon tros: amb gran diferència; cast. ni con mucho. Li deyen «sa Millonària», encara que no ho fos ni de tros, Benejam Ciut. 10. Es pedàs no basta ni d'un bon tros, Aurora 227.
    Refr.—a) «Tros, que alegra el cos»: significa que les tallades de carn o les bones menges són agradables (Alcoi).—b) «Com més tros, més mos»: vol dir que quant més tenim d'una cosa, més profit podem treure'n (Tortosa).—c) «Moltes miques fan un tros»: molts de pocs fan un molt.
    Fon.: tɾɔ́s (pir-or., or., occ.); tɾɔ̞́s (val., bal.).
    Intens.:—a) Augm.: trossàs, trossarro.—b) Dim.: trosset, trossetxo, trossel·lo, trosseu, trossiu, trossic, trossoi, trossí, trossinet.—c) Pejor.: trossot.
    Etim.: molt obscura. S'han proposat totes aquestes explicacions: llatí thyrsus o tŭrsus, ‘tronc’ (per Diez i acceptada per Meyer-Lübke); derivació de *tortiare, ‘tòrcer’ (per Gunnar Tilander); extracció d'un fals primitiu damunt destroçar, del llatí *destrŭctiare (per Yacob Malkiel); creuament dels mots llatins tŭrsus i *trunceare (per Fritz Krüger); del llatí torosus (per García de Diego, que després ha abandonat aquesta idea i s'ha adherit a la de Diez i Meyer-Lübke); una forma gàl·lica *trŏcĭu derivada de *trocus (per Johannes Hubschmid); extracció damunt destroçar, però no procedent de *destructiare sinó de *extertiare (segons Harri Meier). Vegeu l'estudi de totes aquestes teories, excepte de la darrera, en Corominas DECast, s. v. trozo.