DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TROSSAR v. tr.
|| 1. Arromangar (Conflent, Cerdanya, Ribes, Garrotxa, Eiv.); cast. arremangar. Establim que nós ne negun sotzmès nostre [no portem] vestidures troçades, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 272). Adés escombren les carreres ab les mànegues, adés les porten trossades a mig brassos, Metge Somni iv. Ab la roba trosada fins al genoll, Alegre Transf. 89. En Pau, tot trossant-se les mànegues de la camisa, Ruyra Pinya, ii, 49.
|| 2. Embolicar, empaquetar; cast. envolver, empaquetar. Sobre açò manam ensellar e trossar les azembles, Jaume I, Cròn. 348. VI trunyelles que foren comprades en València per trossar M rajoles, doc. a. 1370 (Misc. Puig. 36). Tirant... féu trossar tota la sua roba e féu-la posar dins la galera, Tirant, c. 277. No tenien res que trossar per al camí sinó tan sols un trossellet de bolquetets, Villena Vita Chr., c. 64. Menaua un bon cauall per les regnes, e les armes de un caualler trossades sobre la sella, Curial, ii, 36.
|| 3. Embolcallar un infant, bolcar (Ross., Vallespir); cast. envolver en pañales. En una establia, trossat amb un pobre llensolet, Caseponce Contes Vallesp. 1.
|| 4. Cordar, lligar amb cordons o vetes, i per ext., amb gafets, botons, etc. (Solsona, Balaguer, Pla d'Urgell); cast. atar, abrochar. «Ajuda'm a trossar-me l'espardenya». «Atrossa't els pantalons!»
|| 5. Trossar-se el cabell: disposar-lo de manera que la cabellera quedi recollida (Fabra Dicc. Gen.).
    Fon.: tɾusá, ətɾusá (pir-or., or., eiv.); tɾosá, atɾosá (occ.).
    Etim.: probablement d'un verb llatí vg. *torsare, ‘tòrcer’, amb desplaçament de la r (cfr. trossa).

2. TROSSAR v. tr.
Tallar, fer trossos (Seròs).
    Etim.: derivat de tros.

3. TROSSAR v. tr., nàut.
Posar tibant la trossa; cast. trozar, atrozar. (V. trossa, art. 2).