DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRUNCAR v. tr.
Tallar una cosa separant-ne una part; cast. truncar. I al cavall una gamba li ha truncat, rondalla algueresa (Arch. Glott. It. ix, 322). Mènsules apilastrades y frontons truncats, Ignor. 74. Truncar una frase: deixar-la inacabada. Truncar una existència: fer-la cessar per la mort.
    Etim.: pres del llatí trŭncāre, mat. sign.