Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tudó
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TUDÓ o TODÓ m.
Ocell de l'espècie Columba palumbus, de color cendrós fosc i blavenc, moradenc en el pit, amb taques blanques a les ales i al coll, de costums poc sociables, que viu gairebé sempre dins boscos, sobretot alzinars i pinedes; cast. paloma torcaz. No aus comprar... perdius, ànetz, todós e altra volateria, doc. a. 1275 (RLR, iv, 358). Lo meylor pareyl de todons VIII drs., doc. a. 1301 (BABL, xi, 307). Axí com són coloms, tortres, tudons, xexells, Anim. caçar 51 vo. Si vols tallar tudó leua-li los aterons, Flos medic. 205 vo. Com blancs tudons que deixen llur niu en les eureres, Atlàntida x. Damunt un om... un todó començà a roncar hi, Riber Miny. 149. Els todons diu que anaven molt a beure a les cadolles, Valor Narr. 19.
Tudó: llin. existent a Badalona, Bellprat, Copons, Igualada, Martorell, Batea, Cabra, Amposta, Vallfogona, Reus, Pobla de Mafumet, Roquetes, etc Hi ha la variant Todó a Benifallet, Corbera, Amposta, Val., etc.
    Loc.

Gras com un tudó o Més gras que un tudó: es diu d'una persona o animal molt gras.
    Refr.

—«A tudó sadoll, cireres li amarguen».
    Fon.:
tuðó (pir-or., or., Urgell, mall., men., eiv.); toðó (Pallars, Gandesa, Tortosa, País Valencià).
    Intens.:
—a) Augm.: tudonàs, tudonarro.—b) Dim.: tudonet, tudonetxo, tudonel·lo, tudoneu, tudoniu, tudonoi.—c) Pejor.: tudonot.
    Etim.:
del llatí vg. *titōne, derivat de titus, mat. sign.; la forma catalana primitiva devia esser tedó, i es convertí en todó per assimilació vocàlica (com de genoll jonoll, de fenoll fonoll, etc.).