Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. turba
veure  2. turba
veure  3. turba
veure  4. turba
veure  turbà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TURBA f.
Multitud de gent; cast. turba. Aquesta turba de gent aduladora té bona part de culpa, Ignor. 23. Aquest home que va per les ciutats entabanant les turbes, Caselles Mult.71.
    Etim.:
pres del llatí turba, mat. sign.

2. TURBA f.
Estat de torbació (Mall.). Dur la turba: estar desficiós o en desequilibri anímic. «Tota sa Setmana Santa | duen la turba es jueus; | no la duran parents meus, | en no ser per qualque enquantre» (cançó pop. de Llucmajor). En Figuera, aquests dies passats, duya la turba, Roq. 13. Sa nostra Redacció avuy ja du la turba, Ignor. 28. Turba de cap: rodament de cap.
    Etim.:
postverbal de turbar (=torbar).

3. TURBA f.:
V. torba, art. 2.

4. TURBA f.:
V. turma, art. 2, || 2.

TURBÀ m.:
V. turbant.