Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  turment
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TURMENT (ant. escrit també torment). m.: cast. tormento.
|| 1. Tortura (|| 1). Sostench pus greu turment e mort que l'altre, Llull Felix, pt. viii, c. 31. Procehiren contra lo dit Lop e li faeren turments, Pere IV, Cròn. 68. No deu esser posat a turment, doc. a. 1398 (Priv. Ordin. Valls Pir. 219). Lo qual, posat als turments, no sols les coses sobredites confessà, doc. any 1488 (BSAL, ix, 287). Sense por del turment ni de la mort, Alcover Poem. Bíbl. 76.
|| 2. Greu pena o sofriment corporal o moral. Crexia sa tristícia e sos torments multiplicauen, Llull Gentil 6. Que us dóna continus treballs y turments, Viudes Donz. 343. a) hiperb., Cosa que molesta molt. Ses criades del dia són un martiri, un torment, Roq. 27.
|| 3. ant. («Tormenta en el mar, temporal», segons Aguiló Dicc. Aquest significat segurament és inexacte, provocat en l'esperit de Marian Aguiló per aquest text: Mentre que érem en aquel turment ben per III dies e per III nuyts..., Jaume I, Cròn. 489, on es refereix al temporal que passà el rei En Jaume quan intentava el passatge a Terra Santa. Però sembla que en tal text del «Llibre dels Feyts» el mot turment no es refereix a la tempestat, sinó a la congoixa en què el rei estava, com ho confirma el fet que en el mateix capítol el Rei manifesta el desig de poder «aorar e grayr la mercè que'ns hauia feyta [la Verge Maria] de getar-nos d'aquela pena»).
    Fon.:
tuɾmén (or., occ.); tuɾmént (val., bal.).
    Etim.:
del llatí tormĕntum, mat. sign.