DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TURMENTAR (ant. escrit també tormentar). v. tr.
Donar turment; cast. atormentar. Aquells plors turmentauen e trebaylauen ma pensa, Llull Gentil 297. Sofferí que vils hòmens lo turmentassen e l'auciessen, Llull Felíx, pt. viii, c. 130. Per tals peccats | fou ben rodada | e turmentada, Spill 1378. a) hiperb., Molestar, importunar. Cascuna nit turmenten los mesquins de marits, Metge Somni. iii. «Es nin sempre me turmenta perquè li compri una bicicleta» (mall., men.).
    Var. form.: aturmentar (Eximplis, ii, 84; Tirant, c. 3).
    Fon.: tuɾməntá (or., bal.); tuɾmentá (occ.); tuɾmentáɾ (val.); atɾumantá (alg.).
    Etim.: derivat de turment.