DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TURO m.
Travertí, tova silícea de poc gruix però molt dura, que es troba sota la terra vegetal (Empordà); cast. travertino.
    Etim.: la mateixa de tur, amb una -o que representa una assimilació de la -e final de la forma antiga *ture (< llatí *tufĕre) a la u tònica.

1. TURÓ m.
|| 1. Muntanyola; elevació del terreny no gaire alta (Empordà, Segarra, Camp de Tarr., Val., Mall.); cast. altozano, colina. Ja havíem assolit et collet... i no ens mancava sinó guanyar el turó Ruyra Parada 31.
|| 2. Cim agut d'una muntanya (Pallars, Tremp); cast. pico. Los turons gegantassos que, encaputxats de núvols, s'encalcen d'un a un, Atlàntida vi.
Turó: llin. existent a Barc., Malgrat, Olesa de Mo., Torrebesses, Benissanó, etc.
    Intens.: turonet, turonell, turonot.
    Etim.: derivat, amb el sufix -ōne, d'un radical pre-romà *tur- o *taur- que figura com a element bàsic d'una multitud de topònims indicadors de ‘muntanyola’ o de ‘cim de muntanya’ a gran part de França, a Suïssa i a Itàlia, segons el documentat estudi publicat per P. Aebischer en BDC, xviii, 193-216. Cal considerar improbable la relació que Balari Oríg. 60-62 havia establert amb el llatí torus, ‘nus d'una corda’, ‘regruix’.