Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  turo
veure  1. turó
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TURO m.
Travertí, tova silícea de poc gruix però molt dura, que es troba sota la terra vegetal (Empordà); cast. travertino.
    Etim.:
la mateixa de tur, amb una -o que representa una assimilació de la -e final de la forma antiga *ture (< llatí *tufĕre) a la u tònica.

1. TURÓ m.
|| 1. Muntanyola; elevació del terreny no gaire alta (Empordà, Segarra, Camp de Tarr., Val., Mall.); cast. altozano, colina. Ja havíem assolit et collet... i no ens mancava sinó guanyar el turó Ruyra Parada 31.
|| 2. Cim agut d'una muntanya (Pallars, Tremp); cast. pico. Los turons gegantassos que, encaputxats de núvols, s'encalcen d'un a un, Atlàntida vi.
Turó: llin. existent a Barc., Malgrat, Olesa de Mo., Torrebesses, Benissanó, etc.
    Intens.:
turonet, turonell, turonot.
    Etim.:
derivat, amb el sufix -ōne, d'un radical pre-romà *tur- o *taur- que figura com a element bàsic d'una multitud de topònims indicadors de ‘muntanyola’ o de ‘cim de muntanya’ a gran part de França, a Suïssa i a Itàlia, segons el documentat estudi publicat per P. Aebischer en BDC, xviii, 193-216. Cal considerar improbable la relació que Balari Oríg. 60-62 havia establert amb el llatí torus, ‘nus d'una corda’, ‘regruix’.