Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tuta
veure  2. tuta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TUTA f.
|| 1. Cova natural de poca grandària, que pot servir de refugi, de sopluig (Garrotxa, Berguedà, Lluçanès, Solsona, Plana de Vic); cast. cueva. Furgava i recociava coves i tutes perdudes entre la malesa, Vayreda Puny. 23.
|| 2. Cova artificial agençada per a soplujar-s'hi pastors, carboners i altres bosquerols (Lluçanés, Plana de Vic); cast. covacha. Y us resa als cims la cabanya | y la tuta del pastor, Mateu Versos Vell 90. Quan En Mija va foragitar-la de la seva tuta bosquetana, Girbal Pere Llarch 399.
Tuta, topon.: es troba aquest mot en molts topònims, com: La Tuta dels Maians, entre Beget i Rocabruna; la Cova de la Tuta, en el Lluçanès; la Casa de la Tuta, al peu de les muntanyes de Cabrera i Aiats; riera de la Tuta, que neix a la muntanya de Riols; La Tuta, nom d'una cova del terme de Castellar de N'Hug, etc.
    Etim.:
d'un mot pre-romà, potser preindoeuropeu, que es troba també en els Alps amb el mateix significat (Hubschmid PW 33).

2. TUTA f.
|| 1. Bístia cavallina o asinària, en llenguatge infantil (Men.).
|| 2. Peix de l'espècie Heliases chromis, petit, de color negrós, planer, que sol desbaratar l'esca quan el pescador cala l'ham, i que també acudeix a picar quan els altres peixos no piquen i se'n retreu quan els altres piquen (Mall.).
|| 3. adj. Persona taciturna (Sineu).
|| 4. adj. Lent de moviments, que fa poca via, que treballa o es mou a poc a poc (Mall.); cast. remolón. «Quin homo més tuta! En moure un peu, s'altre ja ha posada rel!»Fer sa tuta: fer el beneit, fingir no sentir o no entendre les coses (Mall.).
    Fon.:
tútə (mall., men.).
    Etim.:
onomatopeia del caminar d'una bístia.