DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TUTOR (i ant. tudor), -ORA m. i f.
Persona encarregada de la tutela d'algú; cast. tutor, tutora. Los tudors et els batles respondran si's volen per los pubils, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 300). Lo pare o el tutor d'aquell, Furs Val. Deixen moltes viudes... y sos tudors y curadors de negociar sos diners, doc. a. 1599 (Capmany Mem. iv, 326). La Comptesa mare y tutora del actual Compte, doc. a. 1774 (Segura HSC 294).a) fig. Defensor, protector; encarregat de la protecció d'algú o d'alguna cosa.
Tutor o Tutó: llin. existent a Arenys de Munt, Malgrat, Barc., Al., etc.
    Etim.: pres del llatí tūtōre, mat. sign.