DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATUIX
|| 1. m. Obertura practicada a un dels fons d'una bóta i que és prou gran per a deixar-hi passar el cos de l'home que ha de netejar-la (Pallars, Tremp, Urgell). Bota may per doga o l'ux qui hi és, Febrer Inf. xxviii, 22. Una thona de IV sesters, It. un vaxell ab lo ux de sobra qui té VI botes, doc. a. 1423 (Aguiló Dicc.). Una bota de fusta prima ab son uix, doc. a. 1507 (Aguiló Dicc.). a) Tap del forat de la bóta (Tremp, Oliana, Gil, Àger, ap. BDC, xx, 124).
|| 2. m. Forat per on surt el lleixiu del bugader (Altea). El lleixiu que surt de l'uix o canella del bugader és la ruscada, BDC, xvi, 7.
|| 3. interj. amb què fan por i obliguen a caminar o anar-se'n certs animals. a) Crit per a fer fugir o caminar els porcs (mall., men.). Mai trabuquis ses paraules | que deim an es bestiâ: | Uix! porcs, ox! bous, ou! matxos, | arruix! benes, eix! gorà, Ballester Xèx.—b) Crit per a fer fugir els gossos (Tremp).—c) Crit per a fer fugir l'aviram (val.); cast. ox!—d) Interj. per a expulsar algú, per a dir-li que se'n vagi (mall., men.); interj. de fàstic, de menyspreu, per manifestar desig d'allunyar una cosa o persona (or.). Ux!—esclatà la Pepa;—quin'una me'n retrayeu!, Pons Auca 198. Uix! serà sa darrera vegada que m'embolicaré amb senyorets, Ruyra Parada 30. Uix, quines preguntes, companya Cacaol, Espriu Lab. 92.
Fon.: úʃ (or., bal.); úјʃ (occ., val.).
Etim.: del llatí vg. ustium, var. del clàssic ostium, ‘porta’. L'ús de uix com a interjecció per indicar expulsió, s'explica per la idea de ‘fer prendre portal’ (ostium=porta).
uix