DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ULL m.
I. || 1. Òrgan de la visió; conjunt generalment globulós de membranes i humors que constitueix el dit òrgan; cast. ojo. Sobre'ls uls del ceg, Hom. Org. 4. Es inuisible als ulls corporals, Llull Felix, pt. i, c. 5. Destrouit l'ull se destroueix la virtut visiva, Metge Somni i. Lo caualler li mès la punta de la spasa per l'ull, Tirant. L'ull deu esser de natura diàfana e transparent, Albert G., Ques. 76. No té més llàntia de nit | que els ulls de l'òliba trista, Costa Trad. Nína o nineta de l'ull: la pupil·la. El color dels ulls es defineix pel de la pupil·la. Ulls negres: els de pupil·la negra. Ulls de gos: els ulls negres (or., occ.). Ulls blaus: els que tenen la pupil·la blava. Ulls de gat o d'esquirol: ulls blaus (or., occ.). Ulls de lluert: ulls blaus, grossos i molt sortits (Empordà). Ulls vius o retillats (val.) o espurlets (Tremp) o ulls de sebetlí (mall.) o de guínda (Empordà): els ulls que brillen i es mouen amb vivacitat. Ulls morts o ulls de mussol: ulls mancats de lluentor i de moviment, que no són expressius. Ulls de calàpet: ulls molt grossos i sortits. Ulls de tòtina: ulls grossos (Aguiló Dicc.). Ulls de xibeca: ulls grisos i rodons (Empordà). Ulls de porc: ulls negrosos i petits i amb les celles llargues i estarrufades. Ulls de boc: ulls mig coberts per les pestanyes (Lacavalleria Gazoph.). Ulls baixos: els ulls que dirigeixen la vista cap a terra o a la part baixa. Ulls esgarriats: els que miren sense fixesa, com espantats. Ulls girats o entravessats: els que tenen la pupil·la desviada de la direcció cap a on miren. Ulls esqueixats o esquinçats: els ulls grossos o molt oberts. Uns ulls esqueixats, vius, esqueixats com si els haguessin obert amb les ungles, Pons Auca 5. Ulls de puça o de patacó: ulls molt petits. Obrir o Badar els ulls: separar les parpelles de manera que es vegi el globus de l'ull. Tancar o Cloure o Clucar els ulls: unir la parpella de dalt amb la de baix, de manera que no es vegi el globus de l'ull. Flor d'ull: l'ull ben obert. D'enveja mouen ses ales | y baden tanta flor d'uy, Maura Aygof. 114. Ull cluc: ull tancat, amb les pestanyes unides de manera que no es veu el globus de l'ull. Ull cosit: l'ull tancat i que no s'obre fàcilment perquè les parpelles estan aglutinades. Treure els ulls a algú: privar lo dels òrgans de la visió extraient-los de llur òrbita. Féu ordenació que tothom qui fahés adulteri que li fossen trets los ulls, Scachs 28. Ull de vellut: ull ennegrit per efecte d'un cop violent; també se'n diu ull de bou i ull blec (men.). Ull de peix o Ull de perla: ull entelat i gairebé blanc que tenen alguns cavalls. Ull de pixota: ull vermell i escaldat (Tarr.). Ull de pèsol: taca a la retina de l'ull, que impedeix la visió (val.). Ulls molls o Ulls tendres: els que llagrimegen sovint. Per ext.: a) Ull de vidre: ull artificial que porten per dissimular la falta de l'ull natural.—b) fam., pl. Ulleres. «M'he deixat els ulls i no puc llegir». Dur o portar quatre ulls: portar ulleres.
|| 2. pl. Vista, la facultat de veure; l'exercici d'aquesta facultat; cast. ojos. Registrar ab los ulls totes les coses, mirar de tots costats, Lacavalleria Gazoph. No li poria alsar ets uis que es meus no's topassen amb sos seus, Alcover Cont. Parlar-se amb els ulls: fer-se entendre amb la mirada.—A mi em plauen les cançons.— | I amb els ulls n'hi demanava, Maragall Enllà 19. Posar els ulls en o damunt una persona o cosa: dirigir-li la vista, fixar-hi la mirada. Apartar o Llevar els alls d'algú o d'alguna cosa: deixar de mirar-lo. Apartar los ulls de alguna cosa: Oculos ab aliqua re abducere vel avertere, Lacavalleria Gazoph. Tenir als ulls o davant els ulls: tenir a la vista, poder veure (tal cosa o tal altra). Clavar els ulls en algú o en alguna cosa: fixar-hi intensament la vista. Alçar els ulls: dirigir la mirada cap amunt. Le senyor rey llevà los ulls al cel, Muntaner Cròn., c. 104. Baixar els ulls: dirigir la mirada cap avall. Ladonchs ell baxà los ulls, Metge Somni i. Humilment abaixà los ulls en terra, Comalada PP 8. De vergonya acalant los ulls i testa, Canigó ix. Cop d'ull: mirada ràpida. Lo sol... que mida d'un cop d'ull l'hemisferi, Atlàntida i.
|| 3. pl., fig. Facultat cognoscitiva, intel·lectual; cast. ojos. Vullau obrir els ulls del vostre clar entendre, Tirant, c. 317. Al pols de malícia los ulls de rahó, Passi cobles 10. Si los examinam ab ulls de sana filosofia, Penya Mos. iii, 39. Els ulls de la fe s'enteranyinen, Verdaguer Flors Mar. 96.
|| 4. fig. Aptitud per a adonar-se de les coses, per a apreciar les, per a comprendre-les tals com són; cast. ojo. Tenir bon ull o molt d'ull: tenir aptitud especial per a comprendre una cosa o per a fer-la correctament. Ab quals hulls guardaràs lo temple, Eximplis, i, 43. Quina doior és aquesta tan crua per mirar-se ab ulls de mare, Villena Vita Chr., c. 219. Vos darà ull profetal, Ramis Clar. 18. Als meus ulls: a la meva manera de veure, al meu entendre. a) Ull!: interjecció per a recomanar atenció, vigilància.
II. Cosa semblant a un ull pròpiament dit (I, || 1), sia per esser foradat o còncau, sia per tenir forma rodonenca, sia per formar regruix rodonenc sobre una superfície, o per alguna altra circumstància.
|| 1. Forat o clot profund de certs objectes; cast. ojo. a) Cadascuna de les malles de què es compon una xarxa o un filat.—b) Cadascun dels forats o clots que es produeixen en una massa com la del pa, del formatge, les patates, etc. Empedeixen la condensació y coagulació dels formatges y se fan plens de ulls, Agustí Secr. 152.—c) Forat de la filera, per on els tiradors d'or introdueixen el metall per aprimar-lo i estirar-lo.—d) Cós de l'agulla. Que passàs un camell per l'ull d'una agulla, Penya Mos. iii, 238.—e) Forat central d'una mola o d'una roda. Mesa la roda, | per l'ull hon roda | ella ligada, Spill 1624. Lo ull de la mola: Oculus, Pou Thes. Puer. 145.—f) Forat que té el ferro d'un martell, aixada o altra eina, per a passar-hi el mànec. Una destral bona, una altra ab l'uyll trencat, doc. any 1417 (arx. de Montblanc).—g) Forat del pany o tancadura, per a ficar-hi la clau. Espiant-lo per l'ull del pany, Pons Com an. 54.—h) Cadascun dels dos forats que té en sa part superior l'arbre de la sènia, i que serveixen un per a passar-hi el cap de la barra i l'altre el de la cabestrera (Peníscola).—i) Forat per on passa una politja i la seva corda. Un uyl [sic] de calsech a la polija de bronço, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 413). Ab dues talles, la una d'un ull et l'altre de dues, doc. a. 1354 (Bofarull Mar. 78).—j) Forat circular situat a la part superior de la canya de l'àncora, per dins el qual passa el cep.—l) Espai buit que es forma sota l'arc d'un pont. I l'ull del pont sembla que es faci estret, Sagarra Comte 308.—m) Forat per on surt l'aigua d'un molí o per on passa l'aigua d'una sèquia.—n) En el forn de vidre, forat que comunica de la nau al replà, i per on passa el flam per a escalfar el forn i fondre el vidre (Manresa).—o) Forat que es fa a la part superior central de la sitja o pila de carbó, i per on calen foc a aquesta.—p) nàut. Obertura quadrangular que travessa de babord a estribord el peu d'un masteler i per la qual passa el tascó que el sosté per damunt els baus de cofa o creuetes.—q) Forat practicat al pantoc d'una embarcació perquè s'hi escorri l'aigua.
|| 2. Punt central i que forma concavitat o convexitat o presenta un color diferent de la superfície que l'envolta. a) Cadascun dels cercles colorits que té la coa d'un pago a l'extrem de les plomes; cast. ojo.—b) Centre de la voluta d'un capitell jònic. Ull de voluta: Oculus volutae, Pou Thes. Puer. 13.—c) Petita concavitat formada a la part inferior d'una pera, d'una figa o d'un altre fruit, en el lloc on hi havia la flor; cast. ombligo, ojo. La mel rajada de l'ull de les figues secallones, Galmés Flor 102.—d) Senyal com una bambolleta que els vidriers deixen al centre d'algunes peces, com al sòl d'un vas, etc.; cast. ombligo, ojo.—e) La part central d'una ensaïmada, al voltant de la qual es forma el cordell (Mall.).
|| 3. Part central buida o de diferent naturalesa que l'envoltant; cast. ojo. a) Ull de l'escala: espai buit que queda limitat pels trams d'una escala. La claror del bec de gas que hi havia a dalt de l'escala baixava per l'ull de la mateixa, Ramon Vaca llet 44.
|| 4. Altària del tipus de lletra de motlle; cast. ojo. «Aquest tipus i aquest altre són del cos 10, però un és d'ull més petit que l'altre».
|| 5. La porció més interior de certes hortalisses, que és la part més tendra i atapeïda; cast. repollo, cogollo. S'hi afegeix el brou necessari, dos uys [sic] de card, Penya Cuyna Mall. 21. Pèsols, vinagrella y un uy de lletuga, Ignor. 63.
|| 6. Brot que comença a sortir en una planta; cast. botón, yema. Ull o borró del arbre: Oculus, gemma arboris, vitis, etc., Torra Dicc. Gasten totes las simas y ulls de los herbas y arbres dels horts, Agustí Secr. 156. Ni els ulls més alts ni els caps de brot escapcis, Riber Geòrg. 48. Ull mestre: el brot principal d'una planta (Mall.).
|| 7. Clariana, espai clar enmig d'un cel nuvolós (or., occ., bal.). Fer ull o Obrir ull o Treure ull: aclarir-se el cel deixant se veure un tros de cel sense núvols. Xiques, m'apareix que ja no plou.—Ja trau ull, Moreira Folkl. 130.
|| 8. Cavitat d'on brolla l'aigua d'una font, d'un riu, d'un corrent qualsevol; cast. ojo. Adobar la dita sèquia... desde lo ull de la font fins a la present Ciutat, doc. a. 1628 (BSAL, vi, 40). S'asseu davant d'un ull d'aigua i ja comença el ploricó, Pons Set Siv. 61. Allí naixen, a un quart de distància, el Noguera i el Garona... L'ull del segon és molt visitat. Verdaguer Exc. 41. L'amo treu de l'ull de la font un meló, Pons Llar 72.
|| 9. Peça de porcellana que junt amb el marc on va fixada forma la gatonera de blanquejar teles.
|| 10. Ull de la xemeneia: la part de xemeneia que surt a la teulada (Empordà).
|| 11. Ull de boc: nuvolada que, cobrint el sol, deixa un esquinç pel qual travessa la claror de l'astre, que pren la forma d'un ull (BDC, xiv, 67).
|| 12. Ull de la Marieta: clariana que es fa en els núvols, a la part de tramuntana, després d'alguns dies de llevants plujosos (Camprodon).
|| 13. Ull de perdigot: nuvolada que cobreix la lluna però deixa algun espai clar per on es veuen els raigs llunars (Costa de Llevant, Costa de Ponent, ap. BDC, xiv, 67).
|| 14. Ull de bou: a) Núvol negre que s'eixampla molt de pressa i s'estén en forma d'embut (Mall.); cast. tornado.—b) Finestra petita circular o rodonenca; cast. ojo de buey. Cases iguals, bastides damunt uns troncs de pi, tenen un ull de bou com a única obertura, Foix Diari 40.—c) Tupí molt petit (or., occ.).—d) Moneda antiga de mitja unça, o sia, de vuit duros; cast. doblón de a ocho.—e) Moneda de cinc pessetes (or., occ., val.).
|| 15. Ull de perdiu: a) Treball de passamaneria que té la forma d'un ull o rotllo petit; cast. ojo de perdiz.—b) Roba de cotó blanca molt comuna (Mall.). Dos canas de XVIè de Barcelona hul [sic] de perdiu, doc. a. 1587 (Est. Univ. xviii, 79).—c) Espècie de punxó d'ull per a dissimular els forats dels punts del calçat (Aguiló Dicc.).
|| 16. Ull de poll: a) Durícia rodona que es forma al peu i que és molt dolorosa; cast. ojo de gallo. Fa dolor | e ulls de poll | al peu del foll, Spill 7773. Me donà una trepitjada a un des meus uys de poll, Ignor. 57. També se'n diu ull de peix (Cala de l'Ametlla).—b) Trosset de sola que el sabater adhereix a la forma per emmotllar-la a l'estructura del peu que s'ha de calçar (Igualada).—c) Clot profund que es troba en el ventre del suro (St. Feliu de G.).—d) Pinya de rosa, o sia, nus que els mariners fan amb els cordons d'un cap de corda perquè no pugui passar més envant d'un forat, d'una anella, etc. (or., mall.).
|| 17. Ull de gat: quars cristal·litzat d'estructura fibrosa; cast. ojo de gato.
|| 18. Ull del món: varietat d'òpal que és transparent quan està dins l'aigua i opac quan és eixut; cast. ojo del mundo.
|| 19. Ull de Santa Llúcia: fòssil menut que també s'anomena dineret del diable (BDC, xvii, 64).
|| 20. Els ulls de Santa Llúcia (Eiv.) o de Santa Llucia (Mall.): nom de dos estels situats prop dels Set Frares, que surten dins el xaloc i desapareixen dins el llebeig; es veuen només alguns mesos de l'any, i no es veuen pondre, perquè no desapareixen fins que la claror del sol els apaga.
|| 21. Ulls de llop: nom de dos estels que es veuen un prop de l'altre i brillen molt (BDC, xiv, 67).
|| 22. Ull del cul o ull negre: l'anus. També en diuen l'ull que no s'hi veu: S'arremien derrera d'ell tan esporucats que ni un gra de mill els hi hagués pogut entrar pel... ull que no s'hi veu, Caseponce Contes Vallesp. 47.
|| 23. Ull de gat: nom donat al vi quan pren color groc (Aguiló Dicc.).
|| 24. Ull de serp: roca molt dura, granit del més fort (or.). Es terreno primari, compost enterament de granit d'aquell tan dur, que en diuen ull de serp, Bosch Rec. 159. Carrer que és adoquinat amb llambordes d'ull de serp, Pla Carrer 49.
|| 25. Ull de sol: el lloc on arriben de ple els raigs del sol (Segarra, Penedès, Mall.). «Es sabater quan tacona, | assegut a s'ui des sol, | s'empassola ses vuitenes | amb sos dits plens de cerol» (cançó pop. Mall.). Un dia, a l'ull del sol, | de l'era en el redol | bullia viu estol, Costa Trad. 68.
|| 26. Ull del vent: lloc d'on ve el vent o a on dóna directament el vent. A ull de vent: en direcció al punt d'on ve el vent. Navegant a ull de vent | fiu scot de la cadena, | car en la part de ponent | sentí l'ayre tan ardent | que féu tremolar l'antena, doc. segle XV (Aguiló Dicc.). A ull de tramuntana: exposat al vent de tramuntana.
III. Nom que, generalment amb diverses adjectivacions, es dóna a diferents animals i plantes, sia per llur petitesa, sia per la forma de les flors, etc.
|| 1. Ulls blaus: planta escrofulariàcia de l'espècie Veronica Beccabunga, de tiges dretes, cilíndriques, fulles ovades o el·líptico-ovades, flors petites de color blau viu, càpsula suborbicular; es fa a paratges inundats (La Selva).
|| 2. Ulls: peix de l'espècie Merlangus argenteus (Tarr.).
|| 3. Ull d'àngel: planta de l'espècie Adonis autumnalis, de tronc ratllat, fulles molt dividides, flors de pètals molt vermells amb una gran taca negra a l'ungla (Mall.); també se'n diu ulls de perdiu.
|| 4. Ull de bou: a) Ocell molt petit, de l'espècie Troglodytes parvulus, de color verdós i grisenc (pir-or., or., bal.); cast. chochín.—b) Ocell del gènere Phylloscopus, de color predominantment verdós i grisenc; porten aquest nom les espècies Phylloscopus trochilus (or., men.) (cast. pinzoletica), Phylloscopus sibilatrix (men.) (cast. mosquilla) i Phylloscopus collybita (men.) (cast. almendrita, mosquitero).—c)   Insecte lepidòpter de l'espècie Acherontia atropos (Men.); cast. esfinge cabeza de muerto.—d)   Lepidòpter de l'espècie Declephila celeris, de color ocre fosc amb ratlles molt clares i les ales inferiors rosades vorejades de negre (Men.); cast. esfinge plateada. e) Planta de la família de les compostes, de l'espècie Chrysanthemum segetum, de tronc dret, ramificat i estriat, fulles grassetes, oblongues, flors grogues, que se cria per dins els camps de blat (Garrotxa, La Selva, Vallès, Conca de Barberà, Camp de Tarr.); cast. corona de rey.—f) Planta de l'espècie Anthemis cotula (pir-or., or.), anomenada també camamilla pudenta; cast. manzanilla hedionda.—g) Planta de l'espècie Pallenis spinosa, de tronc dret, estriat i pelut, fulles transovato-oblongues o espatulades, flors grogues; es cria per llocs incultes i herbosos (or., val., mall.).—h) Planta de l'espècie Tribulus terrestris (V. cadell).
|| 5. Ull de perdiu: a) Peix de l'espècie Labrus saxorum (Men.), anomenat també tord.—b) Planta ranunculàcia de les espècies Adonis autumnalis i Adonis aestivalis (or., occ., val., bal.); cast. ojo de perdiz.—c) Planta borraginàcia de l'espècie Myosotis scorpioides (pir-or., or.).—d) Planta de l'espècie Senecio elegans, de tronc poc ramós, fulles pinnatipartides, flors del disc grogues i les lígules planes, purpurines; es conra en els jardins (Mall.).—e) Bolet de l'espècie Cantharellus cibarius (Berguedà, Lluçanès).
|| 6. Ull de llebre: nom d'una varietat de cep i de raïm negre (Segarra, Urgell, Camp de Tarr., Gandesa, Maestrat). A Mallorca es dóna el nom d'ull de llebre a una varietat de raïm blanc.
|| 7. Ull de gall o Ull de peix: malaltia produïda a les oliveres pel Cycloconium oleaginum (Matons Vocab. oli).
|| 8. Ulls de serp: nom d'una planta medicinal (Volart Cerd.).
|| 9. Ulls de Maria o de l'Infant Jesús: planta del gènere Myosotis.
|| 10. Ulls de poeta: planta de l'espècie Caliopsis tinctoria (Mall.).
|| 11. Ulls verds: peix de l'espècie Chimaera monstruosa (Costa de Llevant), anomenat també caro i guineu.
    Loc.—a) Ulls de bòtil: ulls inflats o molt sortits.—b) Ulls de paparrí: ulls petits i de mirada somorta.—c) Ulls de piulos-miulos: ulls carregats de son (mall.).—d) A ull o A l'ull (i ant. ull a ull): amb els propis ulls. Vist lo dit dany ull a ull per mi e per llur compañó, doc. a. 1282 (BSAL, ix, 115). Segons que vós... a ull hauets vist, Codi Çagarriga 224. Car tota gent a l'ull ho veu ja clar, Masdovelles 145.—e) A ull: sota vigilància, amb guardes de vista. Per major seguretat del dit senyor metran e romanran a ull en rehenes dos de lur companyia, doc. a. 1413 (Col. Bof. xxxv, 256).—f) A ull o A l'ull o A bell ull: sense comptar ni mesurar, només calculant per la vista en conjunt; cast. a ojo de buen cubero, a bulto. Manaren... que 'ls ditz hòmens e balles agen a penre los ditz aybres ad uyl senes que no pusquen oscar altres aybres sino aquels que elegiran ad uyl, doc. a. 1312 (RLR, xxix, 64)."No gos taylar luces ne altre peix per vendre-lo a ull, si donchs no'l tallen per vendre-lo al pes acustumat, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). «He comprat una remesa de patates a bell ull». Beure a l'ull: beure sense mesurar (men.).—g) A ull nu: a simple vista, sense servir-se d'ullera.—h) A ulls veients: de manera visible. «Aquest nen creix a ulls veients».—i) A les dents i ulls d'algú: (ant.) en presència seva, a la seva cara mateixa. Val més que ell córrega aquí, que si ell rey de Castella corria açí, a les dents e ulls nostres, Epist. Pere 147.—j) A quatre ulls: dues persones soles parlant, entrevistant se. Manifestant la necessitat de veure a aquest senyor en persona y a quatre ulls, Oller Febre, i, 217 (citat per Aguiló Dicc.).—l) Fer ulls o Obrir els ulls o Badar els ulls: separar les parpelles deixant veure molt el globus de l'ull, sia per veure millor una cosa, sia per expressar admiració, esglai, sia per indicar vigilància, deixondiment d'esperit. És bo que hajes l'uyl obert sobre tots instants, Eximenis Terç (ap. Nonell Anàl. Fon. 62). Obriu los hulls si lo saber no us basta, Trobes V. Maria [122].—m) Obrir els ulls o Badar els ulls: veure o comprendre allò que abans no vèiem per ignorància, per engany, per obcecació, etc.—n) Obrir els ulls o Fer obrir els ulls a algú: fer que algú vegi o comprengui allò que no veia o sabia.—o) Obrir o Badar uns ulls com uns salers o com a gots: estar molt atent o vigilant.—p) Tancar o Clucar els ulls: dormir; fig., procurar no veure quelcom.—q) Cloure o Tancar els ulls a algú: assistir-lo en el moment de la seva mort.—r) Obrir els ulls a la llum: néixer.—s) Tancar o Cloure o Clucar els ulls (o l'ull): morir. Ay, casa, el dia que jo acluqui l'ull!, Vilanova Obres, xi, 185.—t) Tenir bons ulls: tenir sana la vista, veure-hi bé.—u) Tenir més ulls que un covo d'alatxa: mirar molt arreu, fixar-se bé en tot (Mall.). Es diu especialment dels infants molt vius, que es fixen en tot.—v) Dormir amb els ulls oberts: vigilar molt, estar molt atent a no deixar-se sorprendre.—x) Fer l'ull: clucar un ull tenint obert l'altre, cosa que se sol fer com a senyal a algú, per indicar-li alguna cosa sense parlar.—y) Mirar de cua d'ull: mirar de costat, movent la pupil·la cap a un costat de l'ull.—z) Un batre d'ulls, o Un girar (o un girant) d'ulls, o Un tancar i obrir d'ulls: un instant, un temps molt curt. Yo són esperit qui en tancar e en obrir l'ull vaig de Orient a Occident, Metge Somni iii. No és àls sinó un tancar d'ull, un sompni falaç, Malla Pec. Rem. 98. 1 Fauor, goig, poch nos ha durat un tancar d'ull, Carbonell Dança Mort. Amb un tancar y obrir d'uys romangueren vestits, Roq. 15.—aa) Passar els ulls per una cosa o Passar-se una cosa pels ulls: mirar-la. Suplicant a V. S. que se servesca de passar los ulls per ella, doc. a. 1678 (Hist. Grem. ii).—bb) Posar els ulls en una cosa: mirar-la, fixar hi l'atenció.—cc) Tirar l'ull a quelcom: veure, posar-hi els ulls.—dd) Saltar als ulls: esser evident.—ee) Pegar als ulls: presentar-se sobtadament a la vista.—ff) Ficar o Fer entrar pels ulls: fer comprendre una cosa amb evídència.—gg) Posar una cosa davant els ulls d'algú: fer-li comprendre aquella cosa, convèncer-lo'n.—hh) Endur-se amb els ulls una cosa o Anar-se'n els ulls darrera una cosa: tenir-ne gran desig, mirar-la amb ganes d'obtenir-la.—ii) Mirar amb quatre ulls una cosa o Treure's els ulls mirant una cosa: mirar-la amb gran fixesa i atenció.—jj) Cremar-se els ulls o Treure's els ulls: treballar intensament i llargament en una cosa que cal mirar fixament, escrivint, cosint, brodant, etc.—ll) Deixar els ulls en una cosa: mirar-la insistentment i amb desig d'aconseguir-la (val.).—mm) Fer l'ull viu, o Anar ulls espolsats, o Anar amb set ulls i set orelles (eiv.), o Viure amb set pams d'ulls (val.): estar molt atent, vigilant.—nn) Fer els ulls grossos: fingir no veure allò que altri fa i que caldria evitar.—oo) No tenir on girar els ulls: no tenir protecció, no saber com defensar-se.—pp) Fer mal d'ulls: fer malpensar o provocar disgust, indignació.—qq) Tenir cara i ulls o Esser persona de cara i ulls: esser una persona formal, decent, així com cal.—rr) Pegar en l'ull a algú, o Plaure a l'ull (ant.), o Ballar l'aigua als ulls de qualcú: agradar-li molt, fer-li goig, esser-li grat. Lo dit infant plagué molt al ull, Pere IV, Cròn. 390. A totes elles els ballava l'aigua als ulls, i el veinat en pes li hauria donat la camisa, Oller Pap. ii.—ss) Menjar-se amb els ulls quelcom o algú: mirar una cosa o persona molt fixament, àvidament, amb gran atenció o desig.—tt) Menjar pels ulls: despertar-se l'apetit per allò que es veu, per la presentació més que per la substància que té.—uu) Mirar de bon ull o amb bons ulls: mirar algú o alguna cosa amb complaença, amb simpatia. Jamay no't volrrà bé ne't guardarà de bon uyll, Eximenis Terç, c. 125.—vv) Caure de bon ull a algú, o Ballar en l'ull, o Caure a l'ull, o Entrar per l'ull dret: agradar molt des del primer moment, resultar agradable, simpàtic.—xx) Mirar de mal ull o amb mals ulls: tenir malvolença, mirar algú o alguna cosa amb aversió. Ans me mirà | fort de mal ull, Spill 1093. Aquell hom, ab tot los miràs de mai ull..., atorgà'ls la posada, Villena Vita Chr., c. 88. Com la gent se'l mirava una mica de mal ull, se n'anà, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 216).—yy) No tenir ulls amb què pugui veure algú: no poder-lo sofrir, tenir-li gran malvolença. Avorrí a mon sposat, que no tenia ulls ab què'l pogués veure, Tirant, c. 307.—zz) Caure de l'ull: deixar d'esser estimat; començar a ser objecte de malvolença.—a') Prendre d'ull o a l'ull algú: fixar-hi l'atenció amb malvolença. Y la justícia ja los havia pres d'uy, Aguiló C., Rond. de R. 15. ¿Per què m'han pres a l'uy?, Roq. 14.—b') A ulls clucs: amb gran confiança, sense temor d'errar o de perdre's.—c') Dur algú a l'ull o dins els ulls: tenir-li malvolença, no poder-lo sofrir.—d') Anar l'ull al bou a algú: estar molt alerta, anar amb compte, vigilar-lo (Mall., Men.).—e') Parlar amb els ulls, o Tenir uns ulls que parlen: tenir els ulls molt vius, molt expressius.—f') Tenir els ulls de multiplicar: esser exagerat, veure les coses desorbitades, més grans d'així com són (Empordà),—g') Amb els ulls fora del cap o de la testa: amb els ulls molt oberts i sortints, efecte sobretot de l'espant.—h') Fer llumenetes els ulls a algú: brillar els ulls per efecte d'haver begut massa.—i') Tenir teranyines en els ulls: no veure allò que està ben a la vista.—j') Plorar amb un ull: plorar amb pena fingida.—l') Estimar algú o alguna cosa com la nineta dels seus ulls (o més que la nineta dels seus ulls): estimar aquella persona o cosa amb gran intensitat.—m') Estar fins als ulls, d'una cosa: estar-ne cansat, extremadament fastiguejat.—n') Valer ulls per mirar: esser una cosa molt bella.—o') Haver-n'hi ulls mireu: haver-n'hi gran quantitat i varietat i formant bell espectacle.—p') Dur una bena davant els ulls: estar obcecat, no comprendre allò que és evident.—q') Tenir pa a l'ull: no veure allò que apareix ben clar.—r') Tapar els ulls a algú: subornar-lo, fer que dissimuli i faci els ulls grossos.—s') Tirar-se terra als ulls: obrar contra les pròpies convenièncias, perjudicar-se a si mateix. Com vosté proseguixca en eixa rufla..., no farà més que tirarse terra als ulls, Rond. de R. Val. 51.—t') No veure-hi de cap ull: estar obcecat per una gran passió, sia d'alegria, sia d'amor, sia d'irritació.—u') Treure foc pels ulls: manifestar gran irritació.—v') Tenir sang a l'ull: (ant.) esser irascible. Si veen que y haja negú que'ls tingua l'ast al foch o que haja sanch en l'ull, tantost baxen lur gatzara, Eximenis Terç, c. 121.—x') No tenir sang a l'ull: no tenir pietat, obrar sense misericòrdia.—y') Treure's els ulls: barallar-se amb gran odi, fent-se tot el mal que poden.—z') Treure's l'ull pensant senyar-se: obrar en perjudici propi quan hom pensava obrar en propi benefici. Penssant-vos senyar a vós traheu l'ull, Proc. Olives 478.—aa') Donar a algú les portes pels ulls: negar-se a rebre'l, a donar-li entrada.—bb') Tenir ull o Tenir l'ull a una cosa: tenir-hi esment, prestar-hi atenció, vigilància. Tota la terra era nostra si romanir hic poguéssem, cor tuyt tenien l'uyl a Cobliure, Epist. Pere 71. Tenint ull en Sóller de fer tenir bonas guardas, doc. a. 1558 (Hist. Sóller, ii, 72).—cc') Portar entre ulls o sobre l'ull: tenir vigilat, estar alerta sobre algú o alguna cosa (val.). S'hagué de deixar munyir, y moltes gràcies, perquè... el portaven ya sobre l'ull, Rond. de R. Val. 84.—dd') Tenir algú entre ulls: tenir-li malvolença (val.).—ee') No perdre d'ull o No partir l'ull (ant.) o No treure o llevar els ulls de damunt: no cessar de mirar algú o alguna cosa. Quant vos puch veure may vos partesch l'ull, Cobles Juliana (Cançon. Aguiló). Ell no'm treu los ulls de sobre, Vilanova Obres, xi, 147.—ff') Estar a l'ull (o als ulls) de Déu: estar a punt de morir.—gg') Un ull de la cara, o simplement Un ull: un preu molt car. S'o feya pagar a un uy, Aguiló C., Rond. de R. 11. Sa feyna està a un uy, Roq. 15. Y es fondistes que heu feyan pagar a un uy, Ignor. 69. Una miserable sotana costa avui un ull de la cara, Pla Pagesos 53.—hh') Fer veure (o Fer eixir, o Fer ballar) els ulls verds: fer passar molta pena, molestar extremadament. «El meu xicot és tan dolent que em fa veure els ulls verds» (Vallès, Penedès, Camp de Tarr.). «Aquest xicot me fa eixir los ulls verds» (Montblanc). «La nena no la puc dominar; em fa ballar els ulls verds» (Empordà).—ii') Fer els ulls verds a algú: fer enveja (Palma de Mall.).—jj') Passar per ull: tr., esfondrar; intr., esfondrar-se, «No peguis tan fort a la porta, que la passaràs per ull!»«La casa ha passat per ull».—ll') Passar per ull: passar per alt, oblidar-se (Gir., Empordà). «Me s'ha passat per ull de tirar la carta al correu».—mm') Fer ull: desfer-se, destruir-se completament (mall.). Me contestà que no tenia res perque tot lo seu havia fet ull com una candela que crema cap avall, Penya Mos. iii, 237.—nn') Esser de s'ull d'es vent: esser molt viu, deixondit, hàbil (mall.). «S'al·lot que tendrà Na Mola | ha d'esser de s'ui d'es vent: | sabrà tocar castanyola | i qualsevol esturment» (cançó pop. Mall.).—oo') Quin pebre (o Quina ceba) li fa coure ets ulls?: es demana això volent inquirir quina raó té algú per a ficar-se en un assumpte (Mall., Men.).—pp') No tenir cap ceba que li cogui als ulls: no tenir cap culpa ni responsabilitat en un afer (Vallès).—qq') Tenir ulls de poll al cervell: tenir poc seny.—rr') Tenir els ulls al clatell (o al tòs): no veure allò que està ben a la vista.—ss') Qui pogués plorar amb els teus ulls!: es diu a una persona que es queixa de la seva sort, per indicar-li que no té motiu per a queixar-se. Calla't a la boca... Ja voldria jo poder plorar ab los teus ulls, Penya Mos. iii, 125.
    Refr.—a) «Hi ha ulls que s'enamoren de llaganyes»: significa que hi ha homes bells que s'enamoren de dona lletja, i vice-versa.—b) «Les mates tenen ulls, i les parets tenen orelles»; «Sempre hi ha ulls que miren i orelles que escolten»: vol dir que sovint ens pensem que no ens veuen ni ens senten, i som vists o escoltats amagadament.—c) «No us fieu d'ulls menuts»: significa que els infants solen adonar se de moltes coses que veuen sense que els grans se n'adonin.—d) «Tant te vull, que et trac un ull»: significa que l'amor sovint és irracional i fa mal en lloc d'afavorir (val.).—e) «Un ull al gat, i l'altre al plat»; «Un ull al camp, i l'altre a la vinya»: es diu referint-se a la conveniència de no mirar a una sola cosa, sinó que cal atendre a diverses.—f) «Faena d'ull, faena de cul»: significa que allò que es fa a l'ull, sense calcular bé, sol sortir malament (val.).—g) «Més hi veuen quatre ulls que no dos»: vol dir que és més probable encertar una cosa amb intervenció i opinió de dues persones que d'una tota sola.—h) «Els ulls de l'amo engreixen el cavall»: significa que la vigilància de l'amo d'una empresa fa que aquesta prosperi.—i) «Del que els ulls no veuen, el cor no se'n dol»; «Lo que no veuen ulls, cor no en dol»; «Ulls que no veuen, cor que no plora»: es diu per indicar que les desgràcies i penalitats impressionen molt menys els qui no hi són presents que els qui les presencien.—j) «Ull blau i cella rossa, fan la gran mossa»: indica que les noies rosses i d'ulls blaus solen esser molt agradoses (Olot).
    Fon.: úʎ (pir-or., Barc., occ., val.); úј (or., bal.).
    Intens.:—a) Augm.: ullàs, ullango, ullarro, ullarràs.—b) Dim: ullet, ulletxo, ullel·lo, ulleu, ulliu, ullingo, ulló, ulloi, ullarrí, ullerí.—c) Pejor.: ullot.
    Var. ort. ant.: hull (Tirant, c. 123); uyl (Llull Cavall. 14; Eximplis, ii, 88); hul (Graal 63); vyll (Flos medic. 63); uyll (Jahuda Dits, c. 66); huyll (Cauliach Coll., vi, f. 54); uy (Llull Doctr. Puer., c. 42; Salvà Poes. 126).
    Etim.: del llatí vg. ŏclu, contracció del llatí clàssic ŏcŭlus, mat. sign. I, || 1.

2. ULL, ULLA adj. ant.
Ningun, cap; cast. ningún. Hor' a'n lo jorn que no sent ulla pena, Ausiàs March, ix. Perdé la senyoria | de les ciutats sens ulla possehir, Ausiàs March, x.
    Etim.: pres del llatí ūllus, ‘algun’.