DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ULLAR v.
|| 1. tr. Mirar amb insistència, amb atenció; cast. ojear, observar. Tan aviat encenia un cigarret com ullava les llunyanies, Lleonart Cov. 13. Un dels interventors sortia a ullar tota l'amplada del carrer, M. Roger i Crosa (Catalana, vi, 152). La imatge m'ullava amb una llarga mirada, Ruyra Parada 90.
|| 2. tr. Fixar els ulls en algú o en alguna cosa; adonar-se que hi és, que podria ser o fer tal o tal cosa; cast. notar, avistar. En Rodon ullà una cadira i s'hi enfilà de peus, Oller Febre, i, 15. La noia havia començat a ullar el jove com a la seva mitja taronja, Oller Vilaniu 67. He pensat, Manel, que hauries d'ullar alguna xicota que ens convingués per jove, Virós 49. a) fig. Descobrir, endevinar el que algú pensa o vol; cast. calar. «T'han ben ullat»: t'han endevinat la intenció.
|| 3. refl. Fer-se ulls el formatge, el pa, etc.
|| 4. intr. Treure ulls les plantes; cast. pulular, echar yemas.
|| 5. tr. Tallar els ulls o principals brots a una col o a una altra verdura (Penedès).
    Fon.: uʎá (pir-or., occ.); uʎáɾ (val.); uјá (or., bal.); uá (men.).
    Etim.: derivat de ull.

2. ULLAR
Llin.: V. Ullart.