DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ULTRATGE m.
Injúria greu; cast. ultraje. Jamés no li faria falliment ne ultratge, Llull Felix, pt. viii, c. 23. Sabuda la noua per Tirant del gran ultratge que lo caualler li hauia fet en los scuts, Tirant, c. 72. Manassen a ella, si no's lunya de allí, de fer-li grans ultratges, Alegre Transf. 41. Portà la pena del oltrage que vós me demanats, Curial, ii, 18. Puix veu que no u dich per fer-uos vltratge, Brama Llaur. 275.
    Fon.: uɫtɾáʤə (Barc., Palma); uɫtɾáʧe (Val.).
    Etim.: derivat de ultra, probablement per via del fr. outrage, terme usat principalment en la cavalleria medieval.