DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

UNIÓ f.
Acció i efecte d'unir; cast. unión. Per esser exalçada la natura humana en la unió de Déu, Llull Gentil 212. Resignassen al papat per bé de la unió de la Esgleya, Metge Somni ii. Especialment: a) Associació política, religiosa, comercial, etc. En què's tracta dels affers de les unions que les gents nostres de Aragó e de regne de València faeren contra nós, Pere IV, Cròn. 245. En el segle XVII, la Unió era una milícia destinada a la captura de lladres i d'altres malfactors. En agost de 1606 los de la Unió de Miralles... capturaren un home francés molt conegut, doc. a. 1608 (Aguiló Dicc.).
Unió: llin. existent a Alfara, Paüls, Vespella, etc.
    Refr.
—«La unió fa la força».
    Var. form. (vulgarisme): aunió (Per rahó de la dita aunió en franch alou, doc. a. 1407, ap. Ordin. Hosp. 76).
    Etim.: pres del llatí uniōne, mat. sign.