DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

USUAL adj.
|| 1. ant. Que serveix per a ser usat, per a practicar. Hun regidor, aquellavòs ha sciència usual, quant ell sap bé regir a si mateix e tota la sua casa, Sermons SVF, i, 155.
|| 2. D'ús comú, freqüent; cast. usual. Una flor molt usual que aviat s'esfuya, Ignor. 31. Era usual recomanar al predicador que fos curt, Rosselló Many. 160.
    Fon.: uzuáɫ (Barc., Mall.); usuáɫ (Val.).
    Etim.: pres del llatí usuāle, mat. sign.