Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  usura
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

USURA f.
|| 1. Interès produït per un capital prestat, i especialment el que és excessiu, abusiu; cast. usura. Stablim que els jueus de la terra nostra no reseben per usures sinó XX sols per C de un an, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 317). Port diners los quals he manlevats a gran usura, Llull Blanq. 46. No's podia saluar si no retia tot ço que tenia de usura, Llull Felix, pt. i, c. 11. Que tot jueu o juia qui prest a usura, sien tengutz de pagar cosa certa per libra del préstet, doc. a. 1327 (Mostassaf 274). Lo logrer axí vol que la sua moneda guany la usura lo dichmenge com los altres dies, Sermons SVF, i, 217. Li venc en memòria un ric jueu..., home gran prestador d'usura, Decam. i, 100.
|| 2. fig. Excés; augment damunt allò que és just o normal; cast. usura. Si les laors no són veres e les oen axí recitar ab usura, ab grans crits tots criden, Carbonell Ex. Joan II, c. 94. Spesses voltes avé que los hòmens ço que veen e oen reciten ab usura, Curial, i, 30.
    Fon.:
uzúɾə (or., bal.); uzúɾa (occ., val.).
    Var. ort.
ant.: osura (Cost. Tort. VIII, v, 18); husura (Evang. Palau).
    Etim.:
pres del llatí usūra, mat. sign.