DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATUSURER, -ERA m. i f.
Qui presta diners amb usura; cast. usurero. Aquell maluat usurer respòs e dix que més amaua esser dampnat que si retia ço que tenia de usura, Llull Felix, pt. i, c. 11. Tot vsurer publich o prouat qui pren vsures d'usures, és infamis, Cost. Tort. II, viii, 5.
Fon.: uzuɾé (or., occ., bal.); uzuɾéɾ (Cast., Al.); usuɾéɾ (Val.).
Etim.: del llatí usūrarĭus, mat. sign.