Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  usurpar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

USURPAR v. tr.
Apropiar-se sense dret; cast. usurpar. Los quals actes usurpats e illícits no poden donar dret de possessió, doc. a. 1389 (BSAL, ix, 268). Un tiran havia usurpada la senyoria malament, Genebreda Cons. 91. Havíets usurpat mon patrimoni, Metge Somni ii. Forçadament ocupar e usurpar-se los dits diners, doc. a. 1438 (Mostassaf 272). Són-se mesclades | nom usurpants | de capitans, Spill 10725. Voleu vsurpar-uos lo ceptre y lo mando, Brama llaur. 179. Volia usurpar lo regne de Sicília, Aguiló Poes. 202.
    Fon.:
uzuɾpá (Barc., Palma); usuɾpáɾ (Val.).
    Etim.:
pres del llatí usurpare, mat. sign.