Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vèncer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VÈNCER v. tr. o intr.: cast. vencer.
|| 1. tr. Fer cedir (algú o quelcom que ataca o que resisteix). Així uencrem-los totz, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 28). Natana vencia e sobrava de raons Nastàsia, Llull Blanq. 19. Sots Rey dels reys e vencets e forsats qui us volets, Llull Cont. 19, 7. Feriren en los enemichs y venceren-los, Pere IV, Cròn. 52. Dix-li: Vencist-me, fembra sancta, Eximplis, i, 16. a) ant., refl. Declarar-se en derrota. Rendir-se. Tantost venceren-se e foren presos, Muntaner Cròn., c. 82. Encontinent se venceren e començaren a fugir, Pere IV, Cròn. 48.
|| 2. tr. Guanyar, esser superior a algú, a alguna cosa (en una competició, en una prova de forces adverses). Si la muyler venz, retenga-la son marit honradament, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 300). Façam ara compte que sien quatre e sis: los sis vencen als quatre, Consolat, c. 50. Y amor fon per terra vencent la temor, Passi cobles 19. Ab faysans y pagos vençen lurs appetits, Coll. Dames 304. La bellea de la uostra senyora venç lo sol e lluna, Villena Vita Chr., c. 49. La Rossa, vencent tot escrúpol, li abocà el fet, Pons Auca 126. La son me vencia, Rosselló Many. 51. Vèncer la batalla: guanyar-la, sortir-ne vencedor. Farets ço que anch Rey no féu: que uença batayla, que alí on la haurà uençuda no jaga la nuyt, Jaume I, Cròn. 66. Vèncer els treballs: superar-los, aconseguir de sortir-ne. Publicava la divulgada fama de tants treballs com havia vensuts, Alegre Transf. 74.
|| 3. intr. Acabar-se un termini; haver-se de complir o pagar una cosa perquè ha arribat al terme acordat. Un pagaré que vencia el dia sigüent, Penya Mos. iii, 162. Fa tres dies que venceren aquells interessos, Roq. 38.
    Fon.:
bέnsə (or.); vέ̞nsə o vénsə (bal.).
    Conjug.:
regular, segons aquest paradigma (que serveix també per al verb témer, del qual no donàrem la flexió):—Gerundi: vencent;—Participi passat: vençut;—Pres. d'indic.: venço o venç, vences, venç, vencem, venceu, vencen;—Pret. imperfet: vencia, vencies, vencia, vencíem, vencíeu, vencien;—Perfet simple: vencí, venceres, vencé, vencérem, vencéreu, venceren;—Futur: venceré, venceràs, vencerà, vencerem, vencereu, venceran;—Condicional: venceria, venceries, venceria, venceríem, venceríeu, vencerien;—Pres. de subjuntiu: venci, vencis, venci, vencem, venceu, vencin;—Optatiu: vencés, vencessis, vencés, vencéssim, vencéssiu, vencessin;—Imperatiu: venç, vencem, venceu.
    Var. form.
ant.: vençre (De uençre o morir, Jaume I, Cròn. 9; Vensre si mateix és la primera e la millor victòria, Genebreda Cons. 125).
    Etim.:
del llatí vĭncĕre, mat. sign. |||| 1, 2.