DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. VA, VANA adj.: cast. vano.
|| 1. Mancat de consistència; que no té sinó aparença. La torba dels uans pensaments, Hom. Org. 4 vo. No'm digau paraules vanes, Llull Blanq. 6. Lexam les uanes glòries d'aquest món, Jaume I, Cròn. 1.
|| 2. Inútil, mancat d'eficàcia. Som vans e buyts de tot bé, Eximenis II Reg., c. 10. Lexa semblants coses a homes ociosos, vans, Metge Somni iii. Aquelles fossen vanes et casses e freturassen de tota efficàcia, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 449). Totes les coses atorgades per Fortuna són vanes, Tirant, c. 366. Lo vent se'n porta les mies clamors vanes, Alegre Transf. 66. Les sues oracions y beneficis no eren vans, Comalada PP 77. a) En va: inútilment, sense efecte. Si lo cor no és atent en la oració, en va treballa la lengua, Villena Vita Chr., c. 46. Mos prechs eren en va, Vilanova Obres, iv, 255. Els criats en va cercaren, Rosselló Many. 97.
|| 3. Que té el desig d'esser notat, però és mancat de consistència moral. Fembres vanes e indignes estar entre dones castes, Metge Somni iii. Yo dich que no'm plauen les vanes donzelles, Viudes Donz. 483.
Fon.: bá (or., occ., Val.); vá (Camp de Tarr., Cast., Al., bal.).
Etim.: del llatí vānu, mat. sign.
2. VA
Forma de tercera persona singular del present d'indicatiu del verb anar. (V. anar).