DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VACA f.
|| 1. Femella adulta de l'espècie bovina; cast. vaca. Rancur-me de .I. uaca de Guilelm Oler no la uol redre, doc. segle XI (Miret Doc. 11). Bou o vacca, Leuda Coll. 1249. Ne de bous ne de vaques, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 305). Aduyxeren-nos entre uaches e uedels tro a XVI, Jaume I, Cròn. 38. Heu amollat mil vaques braves, Riber Sol ixent 110. Vaca esquirola: la que és de color d'esquirol (Berguedà). Vaca grisona: la que és negra del costat i blanca de l'esquena (Pobla de L.). Vaca madoixa: la de color de maduixa (Bagà). Vaca mascarda: la completament negra (Pobla de L.). Vaca rojana: la que té tot el pèl color de foc (Bagà). Vaca torida: la que ha estat coberta pel brau. a) Carn del dit animal. Hauia adobat de menjar de bona uaca, Jaume I, Cròn. 88.—b) Pell del dit animal usada per a fabricar sabates, alforges, etc. Un parell de botas bonas de vacha, doc. a. 1546 (Alós Inv. 59). Unes alforges de vaca, doc. a. 1562 (Segura HSC 198).
|| 2. Peix de la família dels pèrcids, de diverses espècies del gènere Serranus. És molt semblant al serrà (Serranus scriba), amb el cap vionat de vermellenc i el cos ratllat transversalment de blau cel o negrenc; a les Balears s'anomena simplement vaca; a Barcelona i Tarragona, vaca serrà; a l'Empordà, la Costa de Llevant i les Goles de l'Ebre, vaca serrana. La liura dels serrans, marbre, sarch, variada, vaques, I ss. IIII drs., doc. a. 1361 (Rotger Hist. Pollensa, I, ap. xxix). Pobres vaques y esparrays, Roq. 41. ¿Ne voleu, de jadrioles..., de tords, de vaques serranes?, Ruyra Pinya, i, 26. a) Vaca serrana es diu com a nom despectiu a les dones brutes o grosseres (Empordà).
|| 3. Peix selaci de la família dels torpedínids, del gènere Torpedo, i principalment el Torpedo marmorata, notable per les descàrregues elèctriques amb què es defensa o ataca (Barc., Tarr., Val., Mall., Men.); cast. tremielga. També s'anomena vaca tremolera (Costa de Llevant, Barc.), vaca tremolosa (Palafrugell) i vaca tremoladora o tremolina (Val.).
|| 4. Cetaci de la família dels delfínids, espècie Globicephalus melas, de cap molt rodó, cos estret i llarguer, aletes pectorals molt llargues, cos de color negrós amb una ratlla blanca pel llarg del ventre, i assoleix una llargada de quatre metres o més (or.); cast. calderón.
|| 5. Caragol de terra grosset (Eiv.).
|| 6. Bolet de l'espècie Boletus aureus (Conflent, Ripollès).
|| 7. Una meitat del moll o bessó d'una nou (Guàrdía de Tremp); els dos grills d'una nou plegats (Organyà, segons nota de P. Barnils).
|| 8. Ormeig de pescar que té la mateixa forma que l'artet, però amb les bandes més curtes i les corones més estretes; serveix per a agafar tota mena de peix (Pineda, Mall.).
|| 9. Cadascuna de les taques vermelloses o moradenques que surten a les cames dels qui s'escalfen molt de temps a la vora del foc (Maestrat, Val., Mall.); cast. cabra, cabrilla.
|| 10. Vaca roja: moneda d'una unça o dobla de quatre (Ripoll, Olot, Vic).
|| 11. Fer vaca: fer companyia amb un altre, en el joc o en altres negocis, a base de repartir-se el guany per parts iguals (or., occ.). Anàvam a partir joguinas: fèyam vaca en certs jochs, Pons Colla 67. Férem, Junoy i jo, una «vaca» de deu duros (cinc cada un) i en guanyàrem cent, Pla SB 194.
    Loc.—a) Haver-hi vaca: en una casa, comandar-hi la dona (Mall.). Conten que en un poble decidiren regalar un cavall a l'home de cada casa on comandàs l'home, i una vaca al de la casa on comandàs la dona; i pertot deien «Vaca!» quan venia el moment d'haver de lliurar l'animal.—b) Les vaques grasses: l'època o temporada de prosperitat. Les vaques magres: l'època o temporada de misèria. Es refereix al passatge bíblic on es conta dels set anys de fertilitat i els set anys d'esterilitat vaticinats per Josep a Faraó.—c) Donar la vaca: agafar una persona pels braços, entre dos o més, i fer-li pegar culades a terra.—d) Tirar vaques a muntanya: no mocar-se i fer-se anar els mocs amunt xuclant (Empordà).—e) Munyir la vaca: treure tot el profit possible d'una cosa.—f) Se'ns ha follat la vaca prenys: se'ns ha desbaratat allò que portava bon camí (Empordà).
    Refr.—a) «En casar-se l'home, lliguen un bou i amollen una vaca» (Cullera).—b) «El que està prop de la vaca, la mama» (Val.).—c) «A terres estranyes, les vaques coten els bous» (Ripoll), o «les vaques foten els bous» (Men.), o «les vaques són senyores dels bous» (Empordà): significa que a terres llunyanes o forasteres hi ha costums diferents dels nostres, i cal que ens hi adaptem.—d) «Vaca i moltó, olla de senyor».
Vaca, topon. La Vaca del Cosconar: morro de penya que avança dins la mar prop de la desembocadura del Torrent de Pareis, i on les onades rompen amb gran soroll que se sent de molt lluny com un gran bramul (Mall.).
    Var. ort. ant.: vacha (documentat dins el cos d'aquest article).
    Fon.: bákə (pir-or., or.); báka (Andorra, Pont de S., Calasseit, Tortosa, Val.); bákɛ (Sort, Tremp, Urgell, Balaguer, Ll., Gandesa); vákə (Camp de Tarr., bal.); váka (Cast., Al.); vákɛ (Alcoi); váсə (Palma, Manacor, Pollença); vǽсə (Felanitx).
    Intens.:—a) Augm.: vacassa, vacarra, vacarrassa.—b) Dim.: vaqueta, vaquetxa, vaquel·la, vaqueua, vaquiua, vacona, vacarrina, vacoia, vacarrinoia.—c) Pejor.: vacota, vacot.
    Sinòn.: || 3, tremoladora, tremolosa;— || 4, cap d'olla.
    Etim.: del llatí vacca, mat. sign. ||1.

2. VACA f.:
V. baca, art. 1.