| |||
|
vacant |
DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinňnims
CIT
TERMCAT
VACANT
|| 1. adj. Que vaca; cast. vacante. Canonicat vacant per resigna feta, doc. a. 1614 (Hist. Sóller, ii, 677). Abunden els alˇlots... poc vigilats, lliures, i de tant en tant estranyament aturats i vacants, Villangómez Any 51.
|| 2. f. Cŕrrec o plaça o objecte que vaca, disponible per a ser ocupat; cast. vacante. No l'aspectar de la prima vacant, Febrer Par., xii, 92. S'anuncien una partida de vacants d'escoles, Roq. 21.
Fon.: bəkán (or.); bakán (occ.); vakán (Cast.); bakánt (Val.); vakánt (Al.); vəkánt (bal.).
Etim.: del llatí vacante, part. pres. de vacare, ‘vacar’.