DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VACIL·LAR v. intr.
Moure's lleugerament d'un costat a l'altre per manca d'estabilitat; dubtar, no tenir seguretat mental o moral; cast. vacilar. Cové vacilar lo meu enteniment, Metge Somni i. E sobretot, ma fe que no vacille, Ausiàs March cv.
    Fon.: bəsiɫɫá, bəsiɫá (Barc.); basiɫáɾ (Val.); vəsiɫɫá, vəsiɫá (Palma).
    Etim.: pres del llatí vacillare, mat. sign.