DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinōnims
CIT
TERMCATVACU (ant. vācuu), VĀCUA adj.
Buit, especialment en sentit figurat (mental o moral); cast. vacuo. Infern estā en lo mig loch de la terra, qui és vācua, Llull Felix, pt. x, c. 2. Devant los ulls de Déu null temps la man no és vācua de don, Ordin. Palat. 177. Lochs vācuus e buyts, Albert G., Ques. 12 vo. L'univers, en vācua ressonāncia, | els torna, onda per onda, al mateix port, Torres Poes. 99.
Fon.: báku (Barc., Val.); váku (Palma).
Etim.: pres del llatí vacŭum, ‘buit’.