DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinōnims
CIT
TERMCATVACUĪTAT f.
Qualitat de vacu; buidor (mental, moral, etc.); cosa vācua; cast. vacuidad, vaciedad. Sostendria natura vacuitat, la qual no pot sostenir, Llull Arbre Sc. i, 117. Umple de la tua grācia la mia buidesa e vacuitat, Oliver Exc. 47. Trobava... un esbargiment per poder dir totes les vacuītats que se li acudien, Sagarra Vida, i, 258.
Fon.: bəkuitát (Barc.); bakuitát (Val.); vəkuiđát (Palma).
Etim.: pres del llatí vacuitāte, ‘buidor’.