DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VAGABUND, -UNDA m. i f. i adj.
Que va errant d'un lloc a l'altre, especialment defugint de treballar; cast. vagabundo. Si y haurà algunes naus o lenys qui foren vagabunts, vol aytant dir que no haguessen fet viatge, Consolat, c. 277. Lo regne de Déu no serà donat als vaguabunts sinó a aquells qui treballen dignament, Canals Carta, c. 52. Per la qual raó, ell com a vagabund anant per lo món, arribà en Lunigiana, Decam. ii, 66. Si vagabunt me veu lo món anar, Ausiàs March lx. El vent atura sa passa vagabunda vora meu, Bartra Evang. 144.
    Fon.: bəɣəβún (Barc.); baɣaβúnt (Val.); vəɟəβúnt (Palma).
    Var. form. ant.: vagabunde (doc. a. 1377, ap. Miret Templers 420; Hist. Troy. 88); vagabundo (doc. a. 1599, ap. Col. Bof. viii, 16).
    Etim.: pres del llatí vagabŭndum, mat. sign.