DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VAGANT
|| 1. adj. Ociós, que no treballa; cast. desocupado, ocioso. Terra vaganta: terra que no es conrea (Boí). Los hòmens de mar que no estiguen vagant, Muntaner Cròn., c. 70. Los pilars... carreguen sobre los quadres vaguants, doc. a. 1535 (Est. Univ. xiii, 463).
|| 2. Que vaga, que va d'ací d'allà; cast. vagante. Del contrapunt la vagant cantarella | sembla estrafeta passada d'aucella, Maragall Obres, i, 167.
|| 3. adj. ant. Vacant; (lloc o càrrec) buit per haver se'n anat el qui l'ocupava; cast. vacante. De la canongia e pebordria vagants en l'esgleya de Leyda, doc. any 1403 (Anuari IEC, v, 522). Dels lochs vagants per mort dels insaculats, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 495). En cas de Seu vagant, fassen lo offici de Canceller, Ordin. Univ. 1629, f. 18. Los alberchs rònechs o vagants [deshabitats], doc. a. 1425 (arx. parr. de Savellà).
|| 3. f. ant. Vacant. Que vós siats tengut de pagar la vagant del dit benifet, doc. any 1390 (RLR, xii, 130).
|| 4. m. Comporta que s'entravessa a un corrent d'aigua per embotir-lo o per distribuir o graduar l'aigua en les sèquies (Voc. Tecn. Agr.); fusta que s'entravessa en les portalades de les cases per evitar que hi entri aigua (ibid.).
    Loc.
—Estimar-se més un vagant que una rectoria (o que cent rectories): estimar-se més vagar que treballar (Urgell, Segarra).