DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VAGAR v. intr.
|| 1. Errar a la ventura; anar d'un lloc a l'altre sense aturar-se o residir definitivament enlloc; cast. vagar. Si és hom que vage vagant per lo segle, que no li sàpia hom cert loch on estia ne faça son major estatge, Cost. Tort. III, i, 28. Falagueres | vaguen la Reyna y ses cambreres | vora la mar, Oliver Obres, i, 226.
|| 2. No estar ocupat (un lloc, un càrrec), estar disponible, vacar; cast. vacar. Com fos descuvinent cosa que'l papat vagàs longament, Llull Blanq. 78. Que alguns bisbats vagasen en Çerdenya, doc. a. 1325 (Finke Acta Ar. 812). Ordenen sie premogut a la cadira que primer vagarà, Ordin. Univ. 1638, p. 3 D.
|| 3. Estar ociós; no estar ocupat; cessar, deixar de (fer una cosa); no treballar; cast. vaguear, cesar. La vostra bonea no pot vagar ni cessar, Llull Cont. 28, 21. Si'l catiu qui es compra per diners no ha nulla escusa de vagar en les faenes que son senyor li mana, Llull Cont. 68, 26. Que no vaguen de venir les naus e els lenys per nenguna rahó, Muntaner Cròn., c. 129. Com dia e nit no hages vagat ne vachs de plorar, Hist. Troy. 107. Treball és gran en part on yo vagava, Ausiàs March lxxvi. E la nit hun punt no vaguen, Coll. Dames 334.
|| 4. Haver-hi temps, caure bé (de fer tal o tal cosa); cast. tener tiempo, venir bíen. «Tu, que et vaga passejar-te, aprofita't». Veent que descansar no'm vaga | y per vós vaig sospirant, Flor d'Enam. 65. Un dia que em vagui, els haig de donar una pallissa, Vilanova Obres, xi, 84. Ja ens vagarà de veure els efectes, Espriu Anys 175. Bé li vaga!: exclamació amb què significam que ens importa molt poc, que tant se'ns en dóna, d'allò que acaben de dir. a) m., substantivat, Lleure, temps lliure, disponible (Empordà, Urgell, Segarra); cast. vagar, tiempo. «Això no ho puc fer, que no tinc vagar».
|| 5. ant. Dedicar-se, aplicar-se a una cosa; tenir temps per a fer-la; cast. vacar, dedicarse. Deu en aytals dies entendre en laor de Déu e vagar a hoyr missa e oració e altres bones obres sanctes, Eximenis Cercapou, i, 35. Per tant com hi hauets vaguat et treballat assiduament, doc. a. 1418 (Anuari IEC, iii, 399).a) usat com a tr.: Dedicar (el temps); cast. dedicar, emplear. Per cuatre dietas ha vagadas en Andraix per negociar, doc. a. 1538 (Hist. Sóller, ii, 56).
|| 6. ant., tr. Suprimir, fer cessar. Ans la dita oració vaguen, cancellen e abolesquen dels dits llibres, doc. a. 1311 (Hist. Sóller, i, 416).
    Refr.
—«Més val un bon vagar que una bona rectoria»; significa que els malfeiners prefereixen estar ociosos a tenir un càrrec lucratiu però que els porti feina.
    Fon.: bəɣá (pir-or., or.); baɣá (occ.); vaɣáɾ (Cast., Al.); baɣáɾ (Val.); vəɣá (Camp de Tarr., bal.).
    Var. form.: vacar.
    Etim.: del llatí vacare, mat. sign.