VAGARÍVOL, -ÍVOLA adj. Errabund. Poblant lo cel de somnis vagarívols, Verdaguer Fug. 92. Anava amb l'esguard vagarívol, com si el seu pensament fos ben lluny, Plana Sta. Mar. 187. Perseguia a la carena un isord vagarívol, Espriu Anys 217. Fon.: bəɣəɾíβuɫ (or.); baɣaɾíβoɫ (occ.).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.