VAGAREIG m. Acció de vagarejar; cast. vacilación, titubeo. Resto endarrera de la meva barca, en nits de lluna, al vagareig inútil per l'ona freda, Carner Lluna 109. Fon.: bəɣəɾέʧ (or.); baɣaɾéʧ (occ.).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.