Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vagarejar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VAGAREJAR v. intr.
|| 1. Vacil·lar, caminar de manera insegura; fig., vacil·lar en el pensament, en la conducta, etc.; cast. vacilar, titubear. Vagarejar o vaguejar en lo caminar: Titubare, vacillare, Lacavalleria Gazoph. Vagarejar en sa opinió: Titubare sententia, vacillare opinione, ibid.
|| 2. Errar a la ventura; cast. vagar. Per l'aire gris els núvols dòcils vagaregen, Dolç Somni 28. Vagaregen, mig nues, a la recerca de refugi, Espriu Anys 128.
|| 3. Estar ociós; passar hores vagaroses; cast. gandulear. Aquella barcelonina... que venia a fer de mestressa amb un piano per a vagarejar més de gust, Llor Laura 93.
    Fon.:
bəɣəɾəʒá (or.); baɣaɾeʒá (occ.).
    Etim.:
derivat de vague.