DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATVAGAREJAR v. intr.
|| 1. Vacil·lar, caminar de manera insegura; fig., vacil·lar en el pensament, en la conducta, etc.; cast. vacilar, titubear. Vagarejar o vaguejar en lo caminar: Titubare, vacillare, Lacavalleria Gazoph. Vagarejar en sa opinió: Titubare sententia, vacillare opinione, ibid.
|| 2. Errar a la ventura; cast. vagar. Per l'aire gris els núvols dòcils vagaregen, Dolç Somni 28. Vagaregen, mig nues, a la recerca de refugi, Espriu Anys 128.
|| 3. Estar ociós; passar hores vagaroses; cast. gandulear. Aquella barcelonina... que venia a fer de mestressa amb un piano per a vagarejar més de gust, Llor Laura 93.
Fon.: bəɣəɾəʒá (or.); baɣaɾeʒá (occ.).
Etim.: derivat de vague.