VAGATIU, -IVA adj. Ociós. Ni ensumava la dona sinó brutalmente, en instants vagatius, Oller Febre, i, 85. La feina no serà pesada i et deixarà moltes hores vagatives, Santamaria Vida 142. a) m. Terreny inculte, no productiu (Conflent). Fon.: bəɣətíw (or.); baɣatíw (occ.).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.