Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vaivé
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VAIVÉ m.
|| 1. Moviment alternatiu en dos sentits oposats; cast. vaivén. Amb un panteix en son migrat pit com el vaivé d'una ona, Pons Com an. 36. La seva manera d'anar i venir pels carrers... tenia una vaga semblança al vaivé neguitós de les feres engabiades, Llor Laura 163. Els vaivens del carruatge m'encrostonaren potser a poc a poc, Espriu Esther 61. a) fig. Successió d'esdeveniments alternadament oposats, de fortuna vària. I és un vaivé la meva fosca vida, Bonet Coral 41.
|| 2. nàut. Corda prima, de tres caps, que serveix per a lligadures d'obencs i de corrioles; cast. vaivén.
|| 3. Peça que té un moviment horitzontal alternatiu, en les màquines de fer bitlles (Valls).
|| 4. Poalanca (Rabós d'Empordà).
    Fon.:
baјβé (or., occ., Val.); vaјvé (Camp de Tarr., Cast., bal.).
    Etim.:
grafia aglutinada de la frase va í ve, formes dels verbs anar i venir.