DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VAJA! interj.: cast. vaya!
|| 1. S'usa per a animar a moure's o a fer una cosa. Vaja, digue'm: si ara tu guanyaves sa Joia de Madrit..., Alcover Cont. 3.
|| 2. Serveix per a expressar disconformitat amb allò que algú fa o diu. Vaja, Toni, no t'exaltis, Roq. 4.
|| 3. Expressa admiració, ponderació intensiva d'una cosa. Vaja uns dos!, Aguiló Poes. 153. Vaja una casta de càrrega!, Penya Mos. iii, 107. Vaja una sortida!, Penya Poes. 36. Deien: Vaja un temps!, Rosselló Many. 112.
|| 4. S'usa per resumir una cosa i donar-la per prou tractada; equival, doncs, a No res!, al cast. nada! En Rafel Armengol me dix unas paraulas que no m'an agradat; del senyor en To Grua desexiu-vos-ne ten bé com se vuyla; vaja, tots van grunyint, doc. a. 1506 (BSAL, x, 304). Vaja, adéul feya aquest, Pons Auca 9. Bé, vaja, dexa't d'orgues, Vilanova Obres, xi, 13. Vaja, que si't faig nosa me'n baixo al vilatge, Massó Croq. 42. Vaja, no estic per comèdies, Ruyra Parada 31.
    Fon.: báʒə (or.); báʤe (occ.); váʤe (Cast.); báʧa (Val.); váʒə (mall.); váјə o váə (men.).
    Etim.: de la tercera persona sing. del pres. de subj. del verb anar. És probable que originàriament la interjecció sigui presa del cast. vaya (sembla provar ho el fet de pronunciar-se vaia a Menorca, on la forma normal del subjuntiu de anar és vaja o vagi).