DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VALEDOR, -ORA m. i f.
Protector; persona que n'empara o protegeix una altra; cast. valedor. Ero tibi ajudador et valedor sine enganno, doc. a. 1128 (RLR, iii, 286). Per los nostres omes e per totz nostres ualedors, doc. a. 1244 (Pujol Docs.). Ublidat só per mos valedors, Llull Blanq. 42. Tolguem li CXXX forces entre torres e castels, a él e a son linyatge e a sos ualedors, Jaume I, Cròn. 21. O gran valedor, segura deffenssa, Passi cobles 143. La qual, de grat, li fon gran valedora, Scachs d amor.

2. VALEDOR, -ORA adj.
Que val o ha de valer; cast. válido, valedero. Ab aquesta present constitució per tots temps valedora, Ordin. Palat. 24. L'havia allunyat el pelegrí sant Roc, la seva intercessió fou la valedora, Espriu Anys 95.