DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VALENT, -ENTA
|| 1. adj. ant. Que val (tant o tant), que és igual (a tal o tal preu); cast. por valor, de valor. Qui contre farà perdrà la lana e'l preu valent, doc. a. 1306 (RLR, vii, 49). Aquell o aquella que haurà valent D sòlidos, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 326). Pagar..., III florins d'or, valents XLV sols de Mallorques menuts, doc. a. 1397 (Mostassaf 169). Desavuyt ducats valents vint e una liure, doc. a. 1523 (Alós Inv. 46).
|| 2. m. Valor, allò que una cosa val; el preu que li correspon; cast. valor. El subject d'aquella relació està en lo cavall e en l'aur e en lo valent d'aquell, Llull Arbre Sc. i, 324. Ne li llevàs valent de un botó, Muntaner Cròn., c. 152. En part te tocarà lo valent d'açò que perdut has, Decam. ii, 50.
|| 3. adj. Coratjós, que no té por, que sap obrar davant el perill; cast. valiente. Esser sos valents seruidors, lausadors animats de fort coratge a sostenir tots trebayls, Llull Gentil 303. Com aquell qui era dels valents reys del món, Muntaner Cròn., c. 34. Y tes cansons valentes 'niran per la ventada, Costa Poes. 45. Volia passar per valent, Ruyra Parada 25.
|| 4. Que val moralment; digne de respecte. La Guelfa... crech que sia valent dona, Curial, i, 12.
|| 5. Fort, intens o molt gran; cast. valiente. «He tingut un valent disgust». Li venien marfugues valentes cada dos per tres, Víct. Cat., Ombr. 59. Y llavò un bon got de vi d'aquell més valent, Alcover Rond. viii, 6. a) Nom d'una varietat de raïm de grans grossos i granats, del qual n'hi ha de blanc i de negre (Mall.).—b) Anar valent: estar convalescent i recuperant se d'una malaltia.
Valent: llin. existent a Barc., Batea, Mall., etc.
    Loc.—a) De valent: molt, amb gran intensitat; cast. de firme. «Ara sí que plou de valent!»«Si voleu aprovar el curs, cal que estudieu de valent».—b) A la valenta: amb gran voluntat i esforç. Pera fer-se respectar a la valenta, Pous Empord. 114. No s'ho pren gaire a la valenta, Carner Bonh. 21.—c) Ser més valent que les armes (Cast.) o que una armada (Vinaròs): esser valent de veritat.
    Refr.—a) «Els valents també cauen»; «Els valents (o «els més valents») cauen de cul»; «D'homes valents, les fosses en són plenes»: significa que no cal refiar-se massa de l'èxit dels qui presumeixen de valents, perquè sovint són vençuts o no resulten tan valents com deien.—b) «Home valent i bon vi, aviat se'n veu la fi»; «Home valent i bóta de vi bo, poc dura» (o «s'acaben prest»): vol dir que els qui presumeixen de valents sovint són arrauxats momentanis, que aviat perden el coratge.—c) «El qui fa de valent, ho paga»: indica que si un obra temeràriament, sol tenir-ne un mal resultat.—d) «L'home que fa el valent, és l'últim al sometent»: es diu referint-se a aquells qui bravegen molt de lluny, però en el moment de perill es retreuen.
    Fon.: bəɫén (pir-or., or.): vəɫén (Camp de Tarr., eiv.); baɫén (occ.); vaɫén (Cast.); baɫént (Val.); vəɫént (mall., men.); vaɾént (alg.).
    Intens.: valentet, -eta; valentíssim, -íssima.
    Etim.: del llatí valĕnte, ‘que val’.