DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VALENTIA f.
|| 1. Qualitat de valent; fortalesa d'ànim davant el perill o la desgràcia; cast. valentía. Per sa valentia muntà en poch temps, Muntaner Cròn., c. 193. Sou anomenat per la vostra gran valentia, Comalada PP 8.
|| 2. Força, intensitat de poder d'una cosa; cast. fuerza. Un vi tan sech y de tanta valentia, Penya Mos. iii, 102.
|| 3. Acció pròpia de valents; cast. valentía. Les grans valenties y fetas que ell feya, Comalada PP 13. Tots tres diuen que han fet valenties esgarrifadores, Vilanova Obres, xi, 231.
    Fon.: bəɫəntíə (or.); baɫentía (occ., Val.); baɫentíɛ (Ll.); vaɫentía (Cast., Al.); vələntíə (Camp de Tarr., bal.); vaɾantía (alg.).

VALÈNTIA topon., grafia ant.,
per València. Lo bispe de valentia, doc. a. 1251 (Pujol Docs.). Rey d'Aragó, de Valentia, Pere IV, Cròn.