VALETUDINARI, -ÀRIA adj. De constitució dèbil o malaltissa; cast. valetudinario. Arbres valetudinaris que prenen el sol, el dia que en fa, i que no floquen gaire, Riber Miny. 128. Fon.: bəɫətuðináɾi (Barc.); baɫetuðináɾi (Val.); vəɫətuðináɾi (Palma). Etim.: pres del llatí valetudinarius, mat.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.