DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VALL m.
|| 1. Excavació fonda feta longitudinalment al voltant d'una fortificació per a dificultar el pas de l'enemic des de fora fins al mur; cast. foso. Tots los aloers són tenguts... a fer gayta obra et affer ual [sic] et adobar, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 323). Entraren en lo uayl amagadament, Jaume I, Cròn. 41. En bell pla sens vall ne sens mur, Muntaner Cròn., c. 51. Ordonà que faéssem vayll e que metéssem dins vayll tot lo raval de Galipol, Muntaner Cròn., c. 215. Lo loch era ben murat y havia vall y contravall, Pere IV, Cròn. 317. Aquell qui és de dins los valls e dins los murs de la ciutat no li cal tembre que mereixque exill, Genebreda Cons. 50. Entorn del seu palench féu un gran vall de una lança d'armes de alt, Tirant, c. 24. Per escopir ses aygos dins es vall, Ignor. 13.
|| 3. Rasa feta per a plantar-hi ceps o colgar-hi fems (Empordà, Vallès, Segarra, Penedès, Camp de Tarr.); cast. zanja.
    Fon.: báʎ (or., occ., Val.); váʎ (Camp de Tarr., Cast., Al., bal.).
    Etim.: del llatí vallum, ‘estacada’, ‘mur de terra o de pedres’.

2. VALL f.
|| 1. Extensió de terreny relativament plana entre muntanyes; cast. valle. Estava en lo cap d'una gran muntanya, e guardà a avall en una gran vall, Llull Cont. 356, 1. Lo monge venc en una gran vall on havia gran re de bestiar, Llull Blanq. 66, 12. Jo sé una vall llunyana | amagada en lo cor de l'aspra serra, Costa Poes. 1. En una vall del Pirineu molt alta, Maragall Enllà 54. Vall de misèria, o Vall de llàgrimes, o Vall de dolor: noms que es donen a la vida d'aquest món, on abunden els dolors.
|| 2. A vall, adv. i prep., grafia ant.: V. avall.
|| 3. De vall, adv. i prep., grafia ant.: V. davall.
Vall, topon. a) La Vall: nom de nombroses partides de terra de la Catalunya oriental i occidental, i d'un lloc (alqueria) del terme de Ciutadella (Men.).—b) Sa Vall: nom d'una possessió (alqueria) del terme de Santanyí (Mall.). Solen escriure el nom d'aquesta possessió S'Avall, grafia absurda provocada per analogia de l'adverbi avall.—c) La Vall: riu que passa per Noedes (Conflent).—d) La Vall: nom de diversos llogarets en els municipis de Verges (Empordà), Llers (Empordà), etc.—c) Amb diverses adjectivacions, La Vall forma part del nom de distints nuclis de població: Vall d'Evo: poble de l'Alt Girona, regió d'Alacant. Vall de Lierp: poble del Ribagorça. Vall del Tormo: poble del Baix Aragó, en la ribera del riu Algars. Vall de Tavernes: poble de la Valldigna (País Valencià). La Vall Blanca de Riells: llogaret del municipi de Riells (Montseny). (Hi ha un gran nombre de topònims que porten com a primer element el mot Vall, però s'escriuen formant un mot compost, com Valldan, Vallmanya, Vall-de-roures, etc., i cal cercar-los en el lloc alfabètic corresponent a la totalitat del nom).—f) Amb diversos complements toponímics, el mot Vall forma part del nom de nombroses comarques del nostre país. Vall (o Valls) d'Andorra: conjunt de tot el territori andorrà, que és un agregat de diverses valls regades pel riu Valira. Al Principat hi ha, entre altres, les comarques anomenades Vall d'Aro, Vall d'Àneu, Vall de Boí, Vall de Querol, etc. Al País Valencià la Vall d'Alauar, Vall d'Alba, Vall d'Albaida, Vall dels Alcalans, Vall d'Artana, Vall de Gallinera, Vall de Guadalest, Vall de Pop, Vall de Sagunt, Vall d'Uxó, Vall de Xaló, etc.
Vall: llin. existent a Anglesola, Igualada, Almassora, Felanitx, etc. Abunda la variant Valls, de la qual hi ha article especial: V. Valls.
    Fon.: báʎ (pir-or., or., occ., Val.); váʎ (Camp de Tarr., bal., alg.).
    Intens.: valleta.
    Var. ort. ant.: ual (doc. segle XIII, ap. Pujol Docs.); val (Muntaner Cròn., c. 9);vayll (Corbatxo 58); vaill (doc. a. 1337, ap. Priv. Ordin. Valls Pir. 235).
    Etim.: del llatí valle, mat. sign.