DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VALONA f.
|| 1. Ocell de l'espècie Totanus glareola (Vayreda Fauna Ornit.).
|| 2. Peça de vestit a manera de capa curta, que cobreix les espatlles, l'esquena i el pit, sia per si sola, sia formant part d'una capa més gran (or., occ.); cast. valona, esclavina. Una capsa pera posar valones usada, doc. a. 1662 (Est. Univ. x, 137). Balona de dona: Hoc Strophium, Hoc Strophiolum, Lacavalleria Gazoph. Una cabellera... que li queia fins a l'esquena; una valona sense capa, que li baixava un xic més avall, Rusiñol Illa 159. Amb el seu garrigot de coll alt i valones franceses, Ruyra Parada 240.
|| 3. Platet que envolta la boca d'un canelobre i serveix per a arreplegar la cera que en regalima; cast. arandela.
|| 4. Armella o regruix que té el fusell d'un carro per evitar que les boixes de les rodes passin massa endins (Mall.). Els cops de les boxes contra les bolones [sic], Galmés Flor 107.
|| 5. nàut. Peça corbada que envolta una cofa per la cara de proa, i sobre la qual descansen les taules que li fan de pis; la peça anàloga que sol posar-se a les creuetes (Barc., Palma).
|| 6. Regruix semicircular que forma la part del jou que va directament damunt el cap del bou (Puigcerdà, Gandia).
|| 7. Cadascun dels sostres o filades de garbes que un carro porta damunt l'escalada (Urgell, Segarra). Pel gran embalum que fa una carretada de garbes, amb les quatre, cinc o sis valones o filades que se'n posa estemeneres amunt, Serra Calend. folkl. 183.
|| 8. Marge circular que es fa al voltant de la soca d'un arbre perquè tingui més terra (Tortosa).
    Fon.: bəɫónə (or.); baɫóne, baɫóna (occ.); bəɫónə, boɫónə (mall.).
    Etim.: forma femenina de való, per l'origen que s'atribueix al coll gros o esclavina.