Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  variar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VARIAR v.: cast. variar.
|| 1. tr. Fer diferent per un canvi parcial; modificar. Com convenga variar e mudar... algunes coses justes, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 207). Més són però los qui d'onor maltracten | que tots aquells qui la fama varien, Ausiàs March civ. La fam, lo exercici, la vigília..., varian la urina de la sua color, Albert G., Ques. 39 vo. Per construir-hi obres que puguen fer variar es curs natural de ses aygos, Ignor. 21.
|| 2. intr. o refl. Sofrir un canvi parcial, modificar-se. Per diversitat de colors varien-se entorn lo mig del ull, Cauliach Coll., i, 2a, 2. No sabia... si variar de modo de pensar, Vilanova Obres, iv, 21. a) ant. Dir coses diverses, contradictòries. Uns calda deyen, | altres la feyen | freda y humida | o adormida, | tots variaven | e la enganaven, Spill 4625. Mas promptament | d'ells sobornats, | d'ells menaçats, | molt variaren, | e deposaren | mentint vilment, Spill 14273.—b) ant., refl. Barallar-se, disputar. Una de les esclaves, mentre les altres se variaven qui'l cridaria, Isop Faules 8.
    Fon.:
bəɾiá (or.); baɾiá (occ.); vaɾiáɾ (Cast., Al.); baɾiáɾ (Val.); vəɾiá (bal.); vaɾiá (alg.).
    Etim.:
del llatí variāre, mat. sign.