Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vassall
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VASSALL, -ALLA m. i f.: cast. vasallo.
|| 1. Persona que depenia d'un senyor a qui devia fidelitat a canvi de la seva protecció, en virtut d'un feu. Manar-li-ha que don postat del Castel e que fermen e que fasça dret al senyor mayor per rahó del jusà uassal [sic], doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 321) Aquela fila serà uassala del dit vescomte, id. ibid. 331. Lo senyor vol esser servit per son vassall, Llull Blanq. 29. Sènyer con vós érets, humilitat vos faya estar en semblansa de vassall e de sotsmès, Llull Cont. 88, 14. Presta homenatge ha esser hom e vasal propi de mossèn lo comenador de Valfogona, doc. a. 1452 (Miret Templers 574). La Viuda és ma vassalla, e deuria's guardar de enujar-me, Tirant, c. 213.
|| 2. Súbdit. Rey d'Espanya no ha tan honrat uassall con uós hauets d'ell, Jaume I, Cròn. 33. Ells tenen a Nós com a senyor, e Nós a ells com bons vassalls e companyons, Pere IV, Cròn. 65. Vostres súbdits e vassaylls, la dita navigació continuants, doc. a. 1437 (Capmany Mem. ii, 234).a) fig. Sotmès (a una cosa abstracta o inanimada). E si'n l'onest no's trob' amor, | dels falsos ha d'esser vassall, Ausiàs March cxxviii. Veient les altres serres vassalles de llur serra, Canigó iv.b) Bon vassall: bona persona, home de bona voluntat (es diu en la comarca de Castalla).
    Fon.:
bəsáʎ (or.); basáʎ (occ., Val.); vasáʎ (Cast., Al.); vəsáʎ (bal.).
    Etim.:
del b.-llatí vassallus, mat. sign. ||1, que és un mot feudal d'origen cèltic.