DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

VEĪNATGE m.
|| 1. Proximitat; cast. cercanía. Cadascuna té el seu jardí esbarjķs, i quan un hom circula pels carrers, en sent el dolį veīnatge, Ruyra Flames 109.
|| 2. Districte, conjunt de cases i llogarets prōxims a un nucli de poblaciķ; cast. vecindad, distrito. Als pobladors de la Mola que'l senyor Rey lur manā donar cascun any en ajuda per įo com fan vehinagge VII caffis d'alcandia, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 126). Concorreguda de gent de tots los pobles que té de veīnatge, Serra Calend. folkl. 186.
|| 3. Condiciķ de veí, de domiciliat en un lloc; cast. vecindad. Si seran ab segeyl pendent de veynatge que algú les vulle auer, o port ab si per įo que aje la franquea dels altres ciutadans, Cost. Tort. I, iv, 9. No's puga alegrar de vehinatge, Pragm. Cat. 77.
|| 4. Conjunt de veīns; cast. vecindario. Ja tot el veīnatge era sortit a veure el mai vist espectacle, Riber Miny. 36.
    Fon.: bəináʤə (or.).
    Etim.: derivat de veí.