DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VEDAR v. tr.
|| 1. ant. Impedir. No'l vos tolrei... no'l vos vedarei, doc. a. 1015 (Milà Obres, iv, 112). La humiditat no pot uedar lo deuallament que fa la pluja, Llull Felix, pt. iv, c. 7. ¿Con pot esser que la humilitat de Déu no veda que supèrbia, qui és mal, no sia?, Llull Gentil 147. L'infant En Pere vedava'ls-ho axí com pudia, Desclot Cròn., c. 68. Que los porters sien tals que puxen vedar als sarrayns e a totes altres persones que no y entren, doc. a. 1403 (BSAL, ix, 352). Ni fanchs ni vent | no lo hi vedava, Spill 2605. Guardant que pèl, aygua ni oli no entre en la nafra, car vedaria la consoldació, Cauliach Coll., iii, 1.a, 1.
|| 2. Prohibir; manar que no es faci; cast. vedar. Lo qual Déus li auia uedad, Hom. Org. 6 vo. Com menjà del fruyt a ell vedat, Llull Felix, pt. i, c. 9. Lo apostoli vedà que no la prenés per muller, Desclot Cròn., c. 4. Hi'ls metges no'l veden als dèbils ventrells, Proc. Olives 427. Es cosa vedada entre nosaltres de comprar un esclau, Isop Faules 7. Els secrets d'una cambra vedada, Ruyra Parada 23. Especialment: a) Declarar prohibida la caça o la pesca en un lloc o temps determinat.
    Fon.: bəðá (or.); beðá (occ.); beðáɾ (val.); veðáɾ (Cast., Al.); vəðá (bal.).
    Etim.: del llatí vĕtāre, mat. sign.